La narrativa que mai podrà escriure el robot. “Don’t think” Literatura de revelació.

La Intel·ligència artificial demostra la seva extraordinària eficiència per ordenar trilions d’ítems d’informació i compondre peces literàries perfectament estructurades d’una qualitat més que notable. No obstant això, mai no podrà assolir aquesta literatura disruptiva que inventa una realitat narrativa que no existia abans, que no segueix regles preconcebudes ni s’acobla a cap motlle perquè emergeix el profund de la consciència i de les idees que brollen de manera volcànica.

Kafka, Borges, Virginia Woolf, Saint Exupéry… Ray Bradbury van escriure Farenheit 451, una de les obres crucials de la literatura del segle XX, en nou dies.  Tenia enganxada al costat del teclat del seu ordinador una nota que deia: “Don’t Think!”. Davant dels extraordinaris escriptors de construcció que planifiquen minuciosament com a arquitectes i estructuren com a enginyers per oferir-nos obres colossals de la història de la literatura, hi ha autors que treballen sense fonaments, que es mouen pel tall del precipici de la intuïció i l’arravatament. La fogonada de la inspiració pot encegar i calcinar-ho tot. Però ells van brillar sense cremar-se… o ho van intentar.

OBJECTIUS
– Apropar-nos a la literatura a través d’autors que no fonamenten la seva obra en la construcció, l’estructura i la rellotgeria perfecta del relat, sinó en un estat de revelació que empeny la mà.
– No només parlar dels seus llibres, sinó entrar-hi físicament, deixar-nos portar i passejar-nos pel seu interior com si caminéssim pel fons del mar.
– Són autors en què la seva vida, les tempestes interiors i la seva obra són inseparables. Ens abocarem a les seves vivències, afanys i somnis per veure què emergeix de tot això a les seves pàgines.
– Intentar entendre què els impulsa, d’on sorgeix la creativitat, veure si existeix i en quina mesura això que anomenem “inspiració”. No podem racionalitzar el mètode d’escriptura d’escriptors que posen per davant allò intuïtiu a allò racional, però podem deixar-nos inspirar per ells.

METODOLOGIA
-Parlarem d’autors d’una vida interior exuberant i complexa: Kafka, Virgínia Woolf, Saint-Exupéry, Melville, Borges… De cada autor buscarem la manera d’endinsar-nos en moments significatius de la vida que ens donin pistes sobre la seva obra.
-Es proposarà una lectura de fragments de les obres que es veuran a la sessió següent, per debatre sobre el seu sentit.
– A cada sessió s’escoltaran algunes pàgines dels llibres amb lectura en veu alta o talls d’àudio d’audiollibres perquè sigui el mateix escriptor i el llibre els que mostrin la seva manera d’entendre la creació.
-Veurem imatges de l’autor, material audiovisual quan sigui possible, translacions al cinema d’algun dels seus llibres. Buscarem entrar a l’univers de l’autor amb tots els materials possibles que ens permetin una mirada tan polièdrica com sigui possible.
-Farem alguna prova d’escriptura automàtica tal com proposava André Breton.
-Intentarem que cada sessió sigui un acte literari.