A la societat romana la religió va jugar un rol de primer ordre. Les supersticions, la lloança i el record als avantpassats, el respecte i la devoció vers un ampli univers de divinitats i deïtats fan que no es pugui entendre aquest mon sense analitzar a fons els ritus, els costums i els hàbits que els romans desenvolupaven diàriament per assegurar-se el favor diví. Moltes de les festes religioses tenien un origen vinculat al pas natural del temps i al calendari anual agrícola, però també amb la mateixa fundació mítica de Roma. Així, llegendes com les de Ròmul i Rem van resistir el temps i van ser l’epicentre de nombrosos programes decoratius públics i privats. D’altra banda, un error molt comú és acceptar que els déus romans deriven exclusivament del panteó grec, però això no va ser així, ja que també hi van tenir una importància fonamental els cultes atàvics anteriors a la constitució de la societat romana i altres cultures com la fenícia. En darrer lloc, amb l’adveniment de l’imperi, també esdevingué habitual la divinització dels mortals. Juli Cèsar obrí el camí, però a ell el van seguir molts emperadors i emperadrius.

Antoni Conejo da Pena

Doctor en Història de l’Art i Professor Titular d’Història de l’Art i Cap d’estudis del grau d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. IP del grup de recerca consolidat (SGR) interdisciplinari MAHPA i del projecte HOSPITALIBVS, ambdós de la Universitat de Barcelona.

Especialista en història i arquitectura dels hospitals a l’Edat Mitjana, i des de 2002 imparteix l’assignatura d’Art de Roma al grau d’Història de l’Art de la UB. També ha fet nombroses conferències sobre el tema.