La tardor del 79 e.c. el volcà Vesuvi va entrar en erupció i va sepultar sota tones de cendres i lava diverses poblacions de la badia de Nàpols. D’entre aquestes sobresurt Pompeia, una ciutat amb una ubicació privilegiada on molts habitants adinerats de la capital hi tenien casa o una segona residència. D’ençà de la seua descoberta i de l’inici de les seues excavacions el 1748, no han deixat de sortir a la llum un elevat nombre de “domus”, tallers, centres de producció agrícola, temples, places carrers, fonts, necròpolis, vil·les suburbanes, etc. que ens han permès aprofundir en el coneixement directe de la vida quotidiana a l’antiga Roma. De fet, no deixa de donar-vos sorpreses i en els darrers anys s’han fet troballes de primer ordre que han contribuït a ampliar el ja de per si nodrit catàleg de pintures i objectes coneguts. Quan es passeja pels seus carrerons hom pot arribar a tenir la sensació d’haver-se muntat en una màquina del temps i haver viatjat dos mil anys enrere.

Antoni Conejo da Pena

Doctor en Història de l’Art i Professor Titular d’Història de l’Art i Cap d’estudis del grau d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. IP del grup de recerca consolidat (SGR) interdisciplinari MAHPA i del projecte HOSPITALIBVS, ambdós de la Universitat de Barcelona.

Especialista en història i arquitectura dels hospitals a l’Edat Mitjana, i des de 2002 imparteix l’assignatura d’Art de Roma al grau d’Història de l’Art de la UB. També ha fet nombroses conferències sobre el tema.