El 1914, en esclatar la 1a Guerra Mundial, Albert Einstein no era encara una celebritat mundial. Als 35 anys s’havia guanyat el respecte dels seus col·legues, però el públic no n’havia sentit a parlar. A Berlin, durant la guerra, va completar la teoria de la relativitat, una concepció revolucionària de l’espai, el temps i la gravetat. De seguida va escriure un llibre de divulgació (La relativitat a l’abast de tothom, 1917) “perquè si no ho faig no l’entendran, tan senzilla com és en el fons”. Després de la guerra, un astrònòm britànic va comprovar les prediccions del físic alemany, que esdevingué de la nit al dia una icona mediàtica. A la xerrada comprovarem que Einstein no ironitzava: és possible entendre intuïtivament el sentit de la relativitat, perquè els arguments i els experiments mentals d’Einstein són accessibles a tothom.

Xavier Roqué és físic i historiador de la Ciència. És catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, adscrit a la Secció de Ciències i Tecnologia. Ha estat investigador visitant a les universitats de Cambridge i Uppsala. Fa recerca sobre la història de la física contemporània. Ha editat el volum La física en la dictadura. Físicos, cultura y poder en España, 1939-1975, i també ha editat i traduït textos de Niels Bohr (L’estructura i la filosofia dels àtoms, 2010), Marie Curie (Escritos biográficos, 2011) i Albert Einstein (La relativitat a l’abast de tothom, 2018). Actualment coordina el grau en Ciència, Tecnologia i Humanitats, un grau pioner que analitza la Ciència amb les eines crítiques de les Humanitats.