ANTÀRTIDA. (Gel més enlla de la fi del món)

ANTÀRTIDA. (Gel més enlla de la fi del món)

El continent Antàrtic és el més inexplorat del planeta, els seus 14 milions de quilòmetres quadrats ocupats per gel glacial i els sis mesos de foscor hivernal del pol sud generen unes condicions de vida inhumanes. Només algunes bases científiques hi mantenen a l’estiu austral un reduït nombre de investigadors.
Coneixerem les diferències entre els dos pols oposats del planeta, l’Àrtic i l’Antàrtida.
Navegant per les gèlides aigües de l’Oceà Glacial Antàrtic i amb l’ajuda de les magnífiques imatges obtingudes majoritàriament en l’expedició del gener de 2015 en que he participat, ens acostarem al que cal saber d’aquells paisatges fantàstics, glaceres immenses, icebergs a la deriva, fauna perfectament adaptada i evolució climàtica, sempre . . . més enllà de la fi del
món.

RESUM CONFERENCIA

El Dr. Camins va començar la seva exposició definint què és una glacera: gel glacial en moviment que es forma allà on neva i fa el fred suficient perquè no es fongui la neu.

La neu entre 7 i 10 anys es transforma en gel que es va depositant en plaques gelades. Amb el temps, l’acumulació de plaques formen les glaceres . Quan s’acumula molt de gel, per la força de la gravetat la glacera es mou un pam al dia de mitjana i cau avall. D’elles neixen els rius.

Si la glacera arriba al mar, es trenca i forma els icebergs que, per tant, estan formats d’aigua dolça.

El gel de les glaceres és el millor indicador del canvi climàtic perquè a diferència dels éssers vius, no té cap estratègia per a adaptar-s’hi. En un segle, el gel ha retrocedit en tot el món. Ens ensenya fotografies de les glacera “La maledeta” del Pireu que ho constata.

Una Banquisa és aigua salada del mar congelada (2m-3m de gruix).

L’ARTIC és un oceà envoltat de continent. Àrtic vol dir os en grec, referint-se a la constel·lació de  l’Osa Menor, estrella que senyala el pol nord. L’Antàrtida es refereix al pol oposat a l’Àrtic.

A l’Àrtic no s’acumula gel. Hi ha vegetació, i està habitat.

L’ANTÀRTIDA , simbolitzada per un pingüí, és un continent envoltat de mar. Té una superfície  més gran que Europa, 14.000 de km quadrats, i és el 80% d’aigua dolça que tenim al planeta. El gel té un gruix de 4776 m de gruix i 4.500 km. de diàmetre. Pràcticament no hi ha vegetació, la temperatura arriba a -73⁰ centígrads, els vents poden agafar la velocitat de 300 km/h i el clima és molt sec.

És un espai protegit, considerat territori de PAU I CIENCIA.

Per arribar-hi es surt amb vaixell des d’Usuhaia, Argentina, la qual està a 960 km de la península Antàrtida.

El Centre Polar antàrtic està a 66⁰33′45″

Un dia a l’any no es posa el sol.

No hi viuen persones, excepte les de les bases científiques.

Qui hi viu? Pingüins (cara blanc, adèlia i emperador…) que s’alimenten de Krill , aliment de color ataronjat, conjunt de petits crustacis que viuen a l’oceà Antàrtic. No hi ha mamífers terrestres, només marins: llops marins, foca lleopard, balenes i les agressives orques. Aquestes últimes depreden en família; primer ofeguen a les balenes i després se les mengen. També, ocels rapinyaires.

ACTIVITAT CIENTÍFICA

Hi ha 70 bases científiques, dues d’elles espanyoles que hi arriben amb el vaixell Hespèrides.

S’utilitza roba vermella per ser vistosa i sempre que es traslladen, per seguretat ho fan amb dues llanxes també amb vistoses banderoles.

Els glaciòlegs perforen el gel fins a 3.600 m de profunditat per extreure’n petites porcions  cilíndriques i analitzar l’aire de les bombolles que el gel va deixar al congelar-se la neu; algunes d’elles contenen aire que ens dona la informació química de l’aire de fa 800.000mil anys.

Les glaceres de terra ferma no presenten cap signe de regressió. Les de mar sí, ja que l’aigua de l’oceà és calenta i la glacera poc a poc es va fonent.

Per acabar, el públic va fer algunes preguntes; entre elles: sempre hi ha hagut per causes naturals, glaciacions i desglaciacions a la terra?.

El doctor Camins contesta que  a  la terra hi ha hagut sempre períodes glaciars i períodes càlids. Cada 100.000 anys hi ha un canvi de cicle. Que entre 85.000 i 18.000 anys hi va haver la darrera glaciació. També ens diu que entre l’any 1300 i el 1850, a la terra hi va haver un refredament important que durà uns 500 anys.

Un altra pregunta es referí a si hi ha CO2 a les bombolles que s’analitzen i va contestà que sí a més a més de metà.

Donada la atenció i la participació en el col·loqui, la conferència va ser molt entenedora i interessant per la majoria de les persones.

Vilassar de mar, 27 de març 2018

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top

Login


Create an Account!
Forgot Password?
Registration is disabled.

Want to Login?

Forgot Password?