” Educació: dèficits, reptes i respostes”

” Educació: dèficits, reptes i respostes”

La conferència s’estructura entorn dels quatre conceptes del títol; primer, doncs, intentant fixar un concepte ampli i profund d’educació, que va molt més enllà del simple ensenyament. En segon lloc, s’analitzen alguns reduccionismes o empobriments conceptuals:  el cognitivista, el professionalista i l’individualista. En tercer lloc, Juan Manuel del Pozo es proposa pensar en els reptes que ens presenta la societat que està emergint en el segle XXI, de la qual destacarem les principals orientacions evolutives i les dificultats educatives que se’n deriven. I en quart lloc, es proposaran vies de resposta a aquells dèficits i reptes, sempre en el marc del primer concepte explicat d’educació.

RESUM DE LA CONFERÈNCIA  “EDUCACIÓ, DÈFICITS, REPTES I RESPOSTES.

El dimarts 6 de març vam comptar amb la presència del Dr. Joan Manuel del Pozo per parlar-nos del tema” Educació: dèficits, reptes i respostes”.

Moltes són les qüestions que ens han atansat a escollir el tema de l’Educació. Què està passant amb l’educació? Què hem de fer amb l’educació? Quina és la importància de l’educació dins de societat? La complexitat del nostre entorn influeix negativament en els procés educatiu. Ens trobem dins uns societat complicada on la globalització fa que s’hagi perdut l’esperit més local.

El Dr, J. Manuel del Pozo va iniciar la conferència exposant que  l’educació d’avui està delimitada per dos eixos: no sabem com serà el temps per al què eduquem i la gran acceleració dels canvis històrics.

Va desglossar el contingut de la conferència en els següents apartats:

1.- Educació: què és?

2.- Dèfici

ts : què falla

3.- Reptes

4.- Respostes.

1.- Educació: que és?

Educació i ensenyament? Pregunta el Dr.

Ell és partidari de l’educació i comparteix la definició sobre què és educar del filòsof alemany Olwalt Spengler (s.XIX) : “Educar és transferir a un altre, amb abnegat amor, la resolució de desenvolupar de dins a fora una capacitat”.de transmetre i rebre valors

Va destacar la relació de persona a persona que no pot ser substituïda per una màquina (aquesta pot ajudar). La importància de l’amor i del sentiment positiu entre el mestre i l’alumne. No es pot educar si no és amb estimació

2.- Dèficits, què falla?

Dèficit econòmic

En primer lloc el 4% del PIB que es destina a educació és insuficient i molt menor que la de països democràtics veïns.( 2% menys que altres països europeus)

Segons el professor hi ha altres dèficits:

A.- Reduccionisme o simplificació:

L’educació no és limita al coneixement, és molt important formar el pensament crític; aprendre claus per interpretar la realitat.

  • Capacitat de contextualització Comprendre que tot passa en un context que cal conèixer perquè aquest condiciona el comportament i la presa de decisions.

  • Capacitat autocorrectiva: fer autoanàlisi

  • Capacitat processual o històrica. Per comprendre un fet s’han de comprendre fases anteriors. Conèixer l’evolució que es fa amb e

  • l pas del temps. El què ha passat anteriorment fa entendre perquè són així ara les coses.

En definitiva aprendre la manera d’aprendre.

B.-  Reduccionisme professional. No només professionalització; cadascú ha de fer el què vol fer.

C.-  Reduccionisme individualista Combatre l’individualisme  i potenciar el cooperativisme. Actualment està passant “ Tots contra tots”

D.-  Recomana que el temps educatiu ha de ser lent. Excés d’informació Progrés tècnic: pantallisme excessiu que genera incapacitat de registrar frustració, segons el professor.

3.- Reptes

.Tothom educa a tothom, tota la societat és educadora i ha d’agafar el compromís educador; contínuament transmetem valor o contravalor. Per sobre de tot, s’ha de remetre valor i apreci a l’altre. Va distingir entre informació (acumulativa i acrítica) i coneixement.

Com diu Edgar Morin, filòsof francès, haurien de saber fer passar la informació al cognitiu. Els infants han de passar de l’estadi de la informació a la del coneixement.

Propostes:

  • Ser clar; separar el què és important del què és banal, copsar problemes fonamentals i tenir una idea global. Vivim en un món global que hem d’entendre per poder interpretar el local.

  • Ensenyar la condició humana Estimar la condició humana per poder-se cultivar com humans. Qui som depèn d’on vivim, d’on venim i a on anem

  • Ensenyar la identitat terrestre Estimar la condició terrestre també per

El planeta avui és petit, ha canviat darrerament. En poc temps estem a l’altre extrem del món, ens permet conèixer altres cultures. La tecnologia ens apropa.

Sobreexplotació dels recursos de la terra que portaran a l’autodestrucció si no prenem responsabilitats des de nosaltres mateixos.

  • Afrontar les incert

  • eses: “quan més sabem, ens adonem que sabem menys” Hem d’aprendre a reconèixer incerteses que ens envolten i trobar punts per recolzar-nos

  • Per acabar, educar amb l’ètica de ser humà. Si tenim valors ètics reals tindrem una societat justa i feliç.

4.- Respostes:

  • Desenvolupar la intel·ligència social: Racional

  • Emocional (cor, emocions)

  • Social: saber entendre’t amb els  (diàleg)

  • Competència transcult

    ural. Interès per totes les cultures

  • Alfabetització multimèdia i mediàtica. Ser crític amb les notícies. Recursos per als nens a fi de que sàpiguen interpretar-les

  • Una educació amb la vessant humanística, ètica i valorativa.

Per acabar, va constatar que volem una educació que respecti la dignitat , el respecte, la bondat i la sensibilitat.

Joan Manuel del Pozo va començar com a professor de Filosofia D’IES i escoles a Ripoll, Figueres. Actualment és professor de Filosofia de la Universitat de Girona, on explica filosofia antiga, Ètica de la Comunicació i Ètica aplicada a la Intervenció Social.

És membre i ha estat director de l’“Observatori d’Ètica Aplicada a l’acció social, psicoeducativa i sociosanitària”. La seva recerca es concentra en Ciceró entorn del qual ha fet diverses publicacions. Ha traduït al català tres tractats filosòfics de Ciceró, el De natura deorum, el De re publica i les Paradoxa Stoicorum. Ha fet també la traducció directa del llatí original de l’obra clàssica del pensament polític Utopia de Thomas More. És autor de l’assaig Educacionari una invitació a pensar i sentir l’educació a través de seixanta conceptes. Manté una intensa activitat com a conferenciant aquí i en diversos països Les seves conferències tracten temes com les Ciutats Educadores, Universitat i Investigació, ética i valors.

Com a polític, ha estat diputat al Congrés i al Parlament , tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Girona i conseller d’Educació i Universitats en el darrer govern de Pasqual Maragall. Ha estat també conseller de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top

Login


Create an Account!
Forgot Password?
Registration is disabled.

Want to Login?

Forgot Password?