“Els remences”

“Els remences”

A la Catalunya medieval, els pagesos sotmesos a la servitud, característica del feudalisme, rebien el nom de remences. A banda de no tenir llibertat, estaven sotmesos a tota mena d’exigències per part de les senyories feudals que els afectaven en diversos moments de la vida.

L’empitjorament de la seva condició i l’anhel de llibertat els va portar a enfrontar-se a les senyories feudals en dues guerres durant la segona meitat del segle XV. Segons la majoria d’historiadors, els remences són els primers pagesos europeus que van guanyar el conflicte i van aconseguir bona part de les seves demandes.

LA GUERRA DELS REMENCES

Rosa Lluch Bramón

13/02/18

El passat dimarts 13 de febrer vam tenir ocasió d’escoltar una conferència envers els remences a càrrec de Rosa Lluch, professora del Departament d’Història Medieval de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Va resultar una conferència molt interessant que ens va endinsar en l’època de la Catalunya feudal.

L’origen dels remences catalans remunta al segle XI en el moment en que una majoria de pagesos que fins aleshores eren lliures, entraren en un règim de servitud. No eren esclaus però no tenien llibertat de moviment. Estaven sotmesos a tota mena d’exigències per part dels senyor feudals. No podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor. La redempció o remença era la taxa que havien de pagar per tal de marxar de la senyoria, del mas i de les terres d’origen.

Els remences eren el serfs de Catalunya en l’època feudal. Anomenats també “homes propis” equivalent als “meus homes”. El que distingia els serfs dels lliures era precisament el pagament de les exigències derivades de la servitud

Serf no vol dir ser pobre. Ells tenien els masos i terres, era la propietat de la terra la que els exigia la seva condició jurídica de serfs, mentre que hi havia pagesos lliures que disposaven de molt poc per al seu manteniment. Hi havia serfs rics que tenien els seus serfs.  Quasi tots els remences tenien masos i la servitud es transmetia de generació en generació. s’heretava. Inici de l’hereu català.

Esdevenir remença equivalia a renunciar a la seva llibertat. Es reafirmava amb homenatges servils: “No faré res que perjudiqui al meu senyor”: “Compromís a no marxar del mas”…

Així i tot s’ha demostrat que hi havia molts remences que no vivien ni en masos ni en comunitats rurals. Persones que no podien abandonar ni el mas ni la senyoria sense haver pagat la redempció i haver esdevingut lliures però marxaven a viure a les ciutats on la seva condició servil no importava.

El que se sap fins avui és el testimoni dels documents de l’època i aquests estaven escrits pels senyors. Per tant s’ha de tenir en compte el biaix que representa el punt de vista del senyor feudal. Hi ha constància d’allò que volien els senyors que constés Ser remença implicava absoluta indefensió davant dels abusos senyorials

Mals usos: eren costums (no lleis) que penalitzaven als remences. Entre altres hi havia:

  • L’eixorquia: penalitzava la mort del remença sense fills. En aquest cas el senyor es quedava una tercera part dels bens

  • La intestia: Penalitzava els pagesos que morien sense fer testament. En la majoria dels casos en una tercera part

  • Àrsia Indemnització per part del pagès en cas d’incendi del mas. camps, boscos

  • Ferma d’espoli forçada. Abans de casar-se la família del futur marit havia de garantir a la família de la futura esposa el retorn de la dot. Per tal de garantir-ho la família del futur marit solia hipotecar algun dels seus béns. Ekl pagès de remença havia de demanar obligatòriament l’autorització del senyor per a poder hipotecar el bé. A canvi, el senyor rebia una quantitat per valor d’una quarta part del bé hipotecat.

  • Cugúcia  o penalització de l’adulteri. La penalització depenia de si l’home no ho sabia, ho dissimulava o ho sabia i permetia (prostitució?) .

  • Remença personal Els pagesos per poder abandonar el mas havien d’efectuar un pagament per tal de desfer-se del pacte que el mantenia adscrit a un mas depenent del senyor. Això afectava al pagès, la seva dona, fills i filles.

L’abolició dels mals usos, el desig de llibertat i les conseqüències econòmiques derivades de la Pesta Negra foren els motors de la guerra dels remences. La servitud es tornà més exigent i conflictiva des del punt de vista dels senyors.

Cap al final del segle XIV (1380) es comencen a produir les primeres manifestacions de descontentament pagès i l’inici de les primeres revoltes.

La monarquia començà a tenir un paper més destacat en el conflicte dels remences i les seves reivindicacions.

Després de la mort de Martí l’Humà sense descendència, el Compromís de Casp decidí la successió amb el rei Ferran I d’Antequera (1380-1416) de la dinastia dels Trastàmara. Sembla que el rei Ferran I era bastant pactista. Segons la historiadora els reis tenien el lema : “Qui paga mana. Seguien una una política Filoremences, Filosenyors.

Al 1448 es fundà el sindicat remença. Alfons el Magnànim acceptava que els remences s’organitzessin per legitimar les seves demandes. Suposà el primer reconeixement dels remences com a col.lectiu i donés validesa legal a les seves peticions. Se suspenien les servituds però els senyors feudals van impedir l’aplicació. Hi ha documents històrics a la Unesco. EL REGISTRE DE LA MEMÒRIA DEL MÓN DE LA UNESCO

L’any 1462, el conveni de la Concòrdia  de Vilafranca entre el rei Juan II (1425-1479), germà de Alfons el Magnànim,  i la Diputació de Catalunya  fou molt important per als remences per la gran capacitat pactista i per les llibertats polítiques que es guanyaren, abans d’arribar a un esclat amb armes. Però la guerra era inevitable, la radicalització dels remences, la corresponent reacció senyorial, la defensa de la llibertat, els mals usos, la injustícia, les desigualtats econòmiques derivaren en la Guerra Civil Catalana de 1462 a 1472. Però no es va aconseguir l’abolició de les servituds i es van restablir tots els drets senyorials.

Tot plegat va portar a un nou alçament. La segona guerra durà dos anys 1484-1486 i s’acabà abolint   els mals usos per part del rei Ferran II amb la redacció de la sentència arbitral de Guadalupe

Entre altres millores el remença a canvi de pagar un preu determinat pel senyor el remença podia comprar la seva llibertat i marxar del mas.

A la pregunta, qui va guanyar? La historiadora Rosa Lluch diu que tots hi van guanyar. Es va aconseguir l’anul·lació dels mals usos per part dels remences i hi hagué una redistribució dels sistema feudal. Tot plegat fruit d’una negociació.

Video  imagens conferencia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top

Login


Create an Account!
Forgot Password?
Registration is disabled.

Want to Login?

Forgot Password?