CURS 2022-2023 | Aula Extensió Universitaria de Vilassar de Mar

PROPERES CONFERÈNCIES

Dimarts,11 de abril de 2023 a les 6 h de la tarda.

Sala Carrau de Can Bisa

Milagros Pérez Oliva “La crisi del periodisme i la creació d’opinió pública en la societat digital”

Milagros Pérez Oliva, llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB, articulista i membre de l’equip d’editorials del diari El País, en el que treballa des del 1982 i on ha ocupat diferents responsabilitats, entre elles redactora en cap i Defensora del Lector.
Col·laboradora habitual dels programes Els Matins de TV3, El Matí de Catalunya Ràdio, Cafè d’Idees i El Vespre, de TVE i Via Lliure de RAC1.
Membre del Consell Social de la UPF.
Nascuda a Grist (al costat de Benasc), amb una trajectòria periodística des de 1976.
Periodista especialitzada en societat i salut, sobretot en qüestions de bioètica i biomedicina.
Directora actual de Barcelona Metròpolis.

FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A LA BIB. ERNEST LLUCH I MARTÍN

CONFERÈNCIES REALITZADES

Dimarts, 21 de març de 2023 a les 6 h de la tarda.

Steven Forti “Nou fenómen global: com lluitar contra l’extrema dreta 2.0”

Steven Forti, historiador Italia professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Està especializat en l’estudi dels feixismes, el nacionalismes i les extremes dretes a l’epoca contenporànea.

FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A LA BIB. ERNEST LLUCH I MARTÍN

Andiñach Viñals, Pol. Tothom pot ser antifa: manual pràctic per destruir el feixisme. Manresa: Tigre de paper, 2021. 415 p. ISBN 9788416855957.

Borràs, Jordi. Tots els colors del negre: l’extrema dreta a l’Europa del segle XXI. Barcelona: Ara Llibres, 2022. 499 p. ISBN 9788418928277.

Garzón, Baltasar. Los disfraces del fascismo: cuando la sumisión, la represión y el autoritarismo se imponen al dialogo. Barcelona: Planeta, 2022. 319 p. ISBN 9788408257400.

Johansson, Kalle. Què és en realitat el feixisme? Barcelona: Takatuka, 2020. 61 p. ISBN 9788417383619.

Marantz, Andrew. Antisocial: la extrema derecha y la “libertad de expresión” en internet. Madrid: Capitán Swing, 2021. 525 p. ISBN 9788412281712.

Mudde, Cas. Ultradreta: decàleg per entendre d’on ve i on va l’onada que amenaça la democràcia. Barcelona: Edicions Saldonar, 2020. 253 p. ISBN 9788417611422.

Murgia, Michela. Instruccions per fer-se feixista. Barcelona: Editorial Empúries, 2019. 117 p. ISBN 9788417016906.

Rius Sant, Xavier. Els ultres són aquí: de Plataforma per Catalunya a Vox. Barcelona: Pòrtic, 2022. 291 p. ISBN 9788498095104.

Stanley, Jason. Fatxa: com funciona el feixisme i com ha entrat a la teva vida. Barcelona: Blackie Books, 2019. 213 p. ISBN 9788417552268.

Taibo, Carlos. Ecofascismo: una introducción. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2022. 141 p. ISBN 9788413525310.

Zetkin, Klara. Com combatre el feixisme i vèncer. Manresa: Tigre de Paper, 2019. 137 p. ISBN 9788416855490.

NOU FENÒMEN GLOBAL: COM LLUITAR CONTRA L’EXTREMA DRETA 2.0

FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A ALTRES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Acha, Beatriz. Analizar el auge de la ultraderecha: surgimiento, ideología y ascenso de los nuevos partidos de ultraderecha. Barcelona: Gedisa, 2020. 158 p. ISBN 9788418525599.

Díez Gutiérrez, Enrique Javier. Pedagogía antifascista: construir una pedagogía inclusiva, democrática y del bien común frente al auge del fascismo y la xenoofobia. Barcelona: Octaedro, 2022. 203 p. ISBN 9788419023773.

Finchelstein, Federico. Breve historia de la mentira fascista. Barcelona: Taurus, 2022. 142 p. ISBN 9788430624638.

Forti, Steven. Extrema derecha 2.0: qué es y cómo combatirla. Tres cantos: Siglo XXI, 2021. 271 p. ISBN 9788432320309.

González, Miguel. Vox S.A: el negocio del patriotismo español. Barcelona: Edicions 62, 2022. 382 p. ISBN 9788411000598.

Mudde, Cas. La ultraderecha hoy. Barcelona: Paidós, 2021.273 p. ISBN 9788449337833.

Sánchez Soler, Mariano. La larga marcha ultra: de la muerte de Franco a Vox: (1975-2022). Barcelona: Roca Editorial, 2022. 462 p. ISBN 9788418870187.

Sidera, Alba. Guia pràctica contra l’extrema dreta: entendre i combatre els nous feixismes d’arreu del món. Lleida: Pagès Editors, 2022. 181 p. ISBN 9788413033730.

El toro por los cuernos: Vox, la extrema derecha europea y el voto obrero. Madrid: Editorial Tecnos, 2021. 333 p. ISBN 9788430981212

Dimarts, 7 de març de 2023 a les 6 h de la tarda.

Maria Rosa Ribas Poch: “La fecundació: coneixements, mites i llegendes”

Maria Rosa Ribas Poch, (La Bisbal d’Empordà,1950) infermera durant més de trenta anys al Centre d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Mataró, on es realitzen activitats assistencials i preventives relacionades amb el control i seguiment de l’embaràs.

Interessada per la història de l’anticoncepció, ha anat redirigint l’interès cap a la història de la fecundació humana i la seva relació amb la forma d’entendre la vida i, especialment , de valorar la dona.

Ha participat en diversos congressos, com ara els dedicats a La História de la Enfermeria i els de la Societat Española de Contracepció. Ha publicat diversos articles sobre la matèria i és coautora, amb M. -Rosa Serra, del llibre “S’ha acabat , amor meu”, publicat l’any 2000 (Ed. Proa) i autora de “Les mares que ens han parit” publicat al 2017 (Ed Gregal).

FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A LA BIB. ERNEST LLUCH I MARTÍN

FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A ALTRES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Brown, Jenny. Maternitats en vaga: la lluita oculta de les dones pel treball reproductiu. Manresa: Tigre de Paper, 2020. 283 p. ISBN 9788416855865.
Crespo, Cira. Maternalias: de la historia de la maternidad. Tenerife: Ob Stare, 2013. 128 p. ISBN 9788494101632.
Debates sobre la maternidad desde una perspectiva histórica (siglos XVI-XX). Barcelona: Icaria, 2010. 438 p. ISBN 9788498882339.
Fecundidad y trayectoria laboral de las mujeres en España. Madrid: Instituto de la Mujer, 2009. 411 p. ISBN 9788469265512.
In vitro: de les mitologies de la fertilitat als límits de la ciència: Fundació Joan Miró, Barcelona, abril-juny 1992. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Lunwerg, 1992. 325 p. ISBN 8477821968.
Nacimientos bajo control: el parto en las edades moderna y contemporània. Gijón: Trea, 2014. 190 p. ISBN 9788497047685.

Nash, Mary. Dones en transició: de la resistència política a la legitimitat feminista: les dones en la Barcelona de la transició. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Regidoria de Dona, 2007. 259 p. ISBN 8476094256.
Towler, Jean. Comadronas en la historia y en la sociedad. Barcelona: Masson, 1997. 393 p. ISBN 8445804553.

Dimarts, 21 de febrer de 2023 a les 6 h de la tarda.

Maria Carme Junyent i Figueras: “Llenguatge no sexista: Necesitat o moda”

Maria Carme Junyent í Figueras, professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la UB. desenvolupa la investigació en l”ambit de les llengües amenaçades, l’antrpologia lingüística i les llengües de la inmigració a Catalunya. Directora del Grup d’Estudi de llengües amenaçades (GELA).

FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A LA BIB. ERNEST LLUCH I MARTÍN

Martín, María. Ni por favor ni por favora: cómo hablar con lenguaje inclusivo sin que se note (demasiado). Madrid: Los Libros de la Catarata, 2019. 125 p. ISBN 9788490976821.
Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou: prou textos incoherents i confusos: canviem el món i canviarà la llengua. Vic: Eumo Editorial, 2021. 257 p. ISBN 9788497667425.
FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A ALTRES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Álvarez de Miranda, Pedro. El género y la lengua. Madrid: Turner Publicaciones, S.L., 2018. 91 p. ISBN 9788417141783.
Grijelmo, Álex. Propuesta de acuerdo sobre el lenguaje inclusivo: una argumentación documentada para acercar posturas muy distantes. Barcelona: Taurus, 2019. 293 p. ISBN
9788430619023.Guía de comunicación no sexista. Barcelona: Debate, 2021. 277 p. ISBN 9788418056611.
Martín, María. Punto en boca: (esto no es un manual de lenguaje inclusivo). Madrid: Los Libros de la Catarata, 2022. 174 p. ISBN 9788413523989.
Moure, Teresa. Lingüística se escribe con A: la perspectiva de género en las ideas sobre el lenguaje. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2021. 349 p. ISBN 9788413521664.
Vasallo, Brigitte. Lenguaje inclusivo y exclusión de clase. Barcelona: Larousse Editorial, 2021. 158 p. ISBN 9788418100994.

Dimecres, 15 de febrer de 2023 a les 6 h de la tarda.

Sala gran de l’espai Galbany (San Roc 5)

Enric Mayolas: “Conocer la Ópera “MACBETH”

Dimarts, 7 de febrer de 2023 a les 6 h de la tarda.

Jordi Herrera i Joancomartí: “Les criptomonedes: Què són i com funcionen”

Vídeo de la conferència no disponible per falta d’autorizació.

Joancomartí, doctor en matemàtiques. Professor agregat al Departament d’Enginyeria de la Informació i les Comunicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. Investigador del grup de recerca SENDA de la UAB en l’àmbit de la privadesa, la seguretat informàtica i la criptografia, especialitzat en la tecnologia blockchain i les criptomonedes.

FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A LA BIB. ERNEST LLUCH I MARTÍN

Dimarts, 24 de gener de 2023 a les 6 h de la tarda.

Albert Domingo i castellà: “TESTAMENT VITAL: QUÈ ÉS I PER QUÈ SERVEIX”

Albert Domingo i Castellà, Notari a Vilassar de Mar

FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A LA BIB. ERNEST LLUCH I MARTÍN

Boladeras, Margarita. El derecho a no sufrir: argumentos para la legalización de la eutanasia. Barcelona: Los Libros del lince, 2009. 184 p. ISBN 9788493653668.

Núñez Paz, Miguel Ángel. La buena muerte: el derecho a morir con dignidad. Madrid: Tecnos, 2006. 293 p. ISBN 8430943919.
Bermejo, José Carlos. Testamento vital: diálogo sobre la vida, la muerte y la libertad. Boadilla del Monte: PPC, 2011. 121 p. ISBN 9788428823319.
Berrocal Lanzarot, Ana Isabel. Autonomía, libertad y testamentos vitales: régimen jurídico y publicidad. Madrid: Dykinson, 2009. 322 p. ISBN 9788498492538.
Gómez Jara, Mariano. El derecho a la eutanasia y al testamento vital: guía para particulares, profesionales sanitarios y abogados: contiene las instrucciones para ejercitar los derechos sanitarios. Barcelona: Atelier Libros Jurídicos, 2021. 132 p. ISBN 9788418244476.
Ibáñez Fanés, Jordi. Morir o no morir: un dilema moderno. Barcelona: Editorial Anagrama, 2020. 132 p. ISBN 9788433916358.
Instrucciones previas en España: aspectos bioéticos, jurídicos y prácticos. Granada: COMARES, 2008. 256 p. ISBN 9788498363210.
Morir en libertad. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2016. 189 p. ISBN 9788447541409.
FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A ALTRES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Quijada González, Cristina. Testamento vital: 100 preguntas y respuestas. Alcalá la Real: Formación Alcalá, 2014. 132 p. ISBN 9788490516218.
Siurana, Juan Carlos. Voluntades anticipadas: una alternativa a la muerte solitaria. Madrid: Trotta, 2005. 212 p. ISBN 8481648191.
Vaquero Sánchez, José María. Eutanasia: de la buena muerte y sus aristas. Madrid: Editorial Verbum, ‪2019. 167 p. ISBN 9788490748473.

Apreciacions sobre la conferència

TESTAMENT VITAL : QUÈ ÉS I PER A QUÈ SERVEIX?

El ponent, Albert Domingo i Castellà, és el notari de Vilassar de Mar. Amb aquest únic títol (tot i que d’estudis, càrrecs i distincions en podríem esmentar més) va ser com va voler ser presentat als cartells de la conferència.

El tema interessava notablement, cosa que va quedar clara de bones a primeres : la sala era plena a vessar de públic i cal afegir-hi els que ho van seguir per videoconferència. I no vam quedar defraudats. Albert Domingo no només es va expressar amb la claredat i concisió que són pròpies del seu ofici, sinó que ho va fer de manera absolutament assequible per a tothom i amb una dosi d’humor que ajudava a alleugerir un argument, les voluntats anticipades que fan referència a la mort, molt seriós.

Ens va parlar de les lleis que regulen el testament vital, deixant clar que va ser Catalunya el primer lloc de l’estat en què es va fer aquesta regulació, ja l’any 2000, i que el procés es va anar estenent a d’altres comunitats i a l’estat.

El testament vital o document de voluntats anticipades, ens va dir, té com a objecte que cadascú, si ho desitja, pugui deixar clar com vol ser tractat al final de la seva vida, en cas de malaltia greu i irreversible o de deteriorament important de les capacitats cognitives o físiques. Ens va informar de quines opcions té la persona que vol deixar aquesta seva voluntat per escrit, així com de l’existència d’un registre al Departament de Salut al qual tenen accés tots els professionals mèdics que necessitin fer-ne la consulta. També ens va aclarir tot el procediment que se segueix, que té la seriositat i les prevencions que un afer tan seriós mereix, abans de portar a terme allò que el pacient ha decidit lliurement al respecte.

Tres quarts van ser suficients per part del conferenciant abans de passar a l’apartat de preguntes del públic. Una qüestió que es va plantejar va ser què passa si la persona arriba a una situació extrema (accident o similar) mentre és de viatge. La resposta va ser que a qualsevol lloc d’Espanya el document té la mateixa validesa, però que fora d’aquí depèn de la legislació de cada país, i va aclarir què es pot fer en cas de trobar-se en aquesta tràngol. Aquesta i totes les altres preguntes que es van plantejar van ser adequadament aclarides, amb la qual cosa els assistents vam sortir ben satisfets de l’acte. Donem les gràcies a Albert Domingo per la seva disponibilitat i per haver-nos fet clar i agradable un tema aparentment poc agraït.

Els que desitgeu tenir tota la informació, com sempre, podeu recuperar la conferència a través de la pàgina web de l’Aula.

Carla Pi Rusinysol

Entrevista a Albert Domingo

Dimarts, 10 de gener de 2023 a les 6 h de la tarda.

Carles Buenacasa Perez: “EL CRISTIANISME A LA PENÍNSULA IBÈRICA”

Carles Buenacasa Pérez, professor agregat Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia Llicenciat en Geografia i Història, especialitat de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, per la Universitat de Barcelona (26 de juliol de 1993).Doctor en Geografia i Història (Prehistòria i Història Antiga) amb menció de doctorat europeu per la Universitat de Barcelona (28 de setembre de 2000).
Docència vinculada al Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia primer com a Professor Associat (1999 i 2001-2006) i, des del 2006, com Professor Agregat (Pla Serra Hunter).Docència impartida a la Llicenciatura d’Història (extingida), al Grau d’Història (des del 2009), al Grau d’Arqueologia (des del 2011), al Màster en Estudis Històrics (2009-2012), al Màster d’Història de les Religions (2012-2013) i al Màster en Cultures Medievals (2014-2015).Docent extern a la Llicenciatura de Ciències Religioses de l’INSAF (Tarragona) (curs 2010-2011).
Impartició de seminaris de doctorat a la Université Charles de Gaulle-Lille 3 i a la Université Paris IV-Sorbonne.

FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A LA BIB. ERNEST LLUCH I MARTÍN

Apreciacions sobre la conferència

Carles Buenacasa i Pérez és Doctor en Geografia i Història, professor d’Història Antiga, Arqueologia Clàssica i Història de les Religions (Cristianisme antic) al Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Amb la sala plena i una audiència de 26 persones per internet, el doctor Buenacasa ens va explicar que l’arribada del cristianisme a la Península Ibérica s’ha atribuït tradicionalment a la predicació de dos apòstols : Jaume el Major i Pau.

El primer hauria arribat, segons les diferents fonts (totes molt posteriors a l’època apostòlica, dels segles IV al VI dC), o bé per Tarragona, remuntant l’Ebre, des del sud, o fins i tot directament a la costa gallega; la tradició també li atribueix dos fets miraculosos : l’aparició de la Mare de Déu sobre un pilar del pont a Saragossa per demanar-li de tornar a Jerusalem per acomiadar-se d’ella, moribunda, i l’arribada del seu cos dins del sarcòfag de pedra ( o barca de pedra) a Galícia, al Campus Stellae (actual Compostela), on seria trobat segles més tard.

El segon, Pau, hauria anunciat en una de les seves cartes, concretament als romans, que aniria a Roma passant abans per la Península. Hauria desembarcat a Tàrraco i predicat, doncs, a la Tarraconense i a les Balears.

La part més important de la conferència va estar dedicada a desmuntar aquestes explicacions tradicionals, autèntics mites desmentits per les proves històriques i documentals. El més probable és que els apòstols portessin a terme la seva predicació a les terres més properes a Israel i a la Mediterrània oriental. La cristianització de la Península seria, doncs, força posterior i arribaria de la mà de soldats de les legions romanes o bé de mercaders grecs.

A continuació ens va parlar dels primers bisbats existents, de com el bisbe (episcopus) era un responsable escollit per la pròpia comunitat i de com no tots van ser exemplars; de la part d’interès personal darrere d’algunes conversions o apostasies, i de les diferents persecucions fins a l’edicte de Milà de l’emperador Constantí, al segle IV, quan es va establir el cristianisme com a religió de l’Imperi.

Com a curiositat que va cridar força l’atenció dels assistents (al menys d’alguns) l’aclariment de la inexistència històrica de Santa Eulàlia de Barcelona, que seria només una “còpia” de la màrtir real, de Mèrida.

Posteriorment, al capítol de preguntes, a petició d’algun dels assistents, va aclarir alguns aspectes de la vida de les comunitats cristianes primitives de casa nostra, la seva estructura i la de les seves celebracions. Hauria estat interessant que aquest apartat s’hagués tractat més extensament : no tant el que no és cert (les llegendes tradicionals) com el que sí que ho és, és a dir com va arribar i com es va escampar el cristianisme a la Península. Però, en desenvolupar força detalladament la primera part, el temps va quedar molt limitat.

De tota manera, la xerrada va resultar molt interessant per als assistents, amena i fàcil de seguir per part de tothom, la qual cosa sempre és d’agrair.

Qui tingui interès en una explicació més detallada, la conferència sencera es pot veure en streaming a la web de l’Aula.

Carla Pi Rusinyol

Entrevista a Carles Buenacasa

Dimarts, 13 de desembre de 2022 a les 6 h de la tarda.

Lancy Dodem “L’India rural i els projectes de la Fundació Vicente Ferrer”

Lancy Dodem, coordinador de relacions externes i filantropia de la Fundació Vicente Ferrer. Primer nen apadrinat de la Fundació, va iniciar el seu treball com a traductor i guia de padrins, visitants i col·laboradors de l’organització al campus de Anantapur (India).

FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A LA BIB. ERNEST LLUCH I MARTÍN

Apreciacions sobre la conferència

LANCY DODEM ENS PARLA DE LA FUNDACIÓ VICENTE FERRER

DARRERA CONFERÈNCIA DEL PRIMER TRIMESTRE A L’AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DE VILASSAR DE MAR (13-12-2022)

Amb una sala força plena malgrat la pluja, dimarts 13 de desembre va tenir lloc la conferència que clou aquest primer trimestre de curs amb el tema “L’Índia rural i els projectes de la Fundació Vicente Ferrer”, a càrrec de LancyDodem, coordinador de relacions externes i filantropia de la mateixa.

Després de presentar-se com a “dalit” (intocable) i primer nen apadrinat pel matrimoni Ferrer, ens va fer una descripció de la societat, la cultura i les diverses religions de l’Índia, distingint entre el que és habitual a les grans ciutats en contrast amb l’entorn rural. Entremig d’aquesta mena de viatge pel seu país, ens anava explicant els diferents projectes de la fundació, la quantitat – notabilíssima – de persones a qui s’ajuda i, sobretot, com aquesta ajuda no és merament assistencial sinó que va destinada a aconseguir el protagonisme d’infants, adults, homes i dones, en el procés de millorar la seva vida, d’esdevenir autònoms.

La fundació treballa als estats d’AndhraPradesh (on hi ha Anantapur, lloc en què va ser fundada) i Telangana, zones de les més pobres de l’Índia. L’objectiu és aconseguir que el major nombre possible de persones surtin de la pobresa extrema mitjançant un desenvolupament sostenible : agricultura de conservació, microcrèdits, subministrament d’aigua, sanitat i educació universals.

Quan les xifres de persones ateses ens podrien fer creure, a nosaltres que vivim en un estat de menys de 50 milions d’habitants, que ja es fa molt, ens remarca que l’Índia en té 1.400 milions i que ben aviat superarà la Xina com a país més poblat del món. Hi ha molta feina per fer, doncs.

I tot això, a més, amb un to col·loquial, irònic (d’una ironia amable que sovint té com a protagonista el mateix conferenciant o la seva família), que enganxa els que l’escolten i els fascina. Sovint, també, fent paleses les contradiccions de la societat índia, que no són tan diferents ni més nombroses que les de la nostra societat occidental.

Vam acabar veient el vídeo que havia rodat un grup d’estudiants de viatge a Anantapur, acompanyats pel mateix Lancy. Unes imatges que transmetien joia, empatia i molta llum.

Una de les conferències més reeixides que hem tingut! Cal agrair a LancyDodem l’esforç que va fer per ser amb nosaltres.

Entrevista a Lancy Dodem

Dimarts, 29 de novembre de 2022 a les 6 h de la tarda.

Joan Esculies i Serrat “Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya”

Joan Esculies i Serrat, Doctor en Història per l’Institut Jaume Vicens Vives de la UPF. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Internacional de Catalunya i Llicenciat en Biologia per la UB. Profesor associat a la Universitat de Vic i a la UOC.

FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A LA BIB. ERNEST LLUCH I MARTÍN

Balcells, Albert. La Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925: el primer pas vers l’autogovern des de la desfeta de 1714. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2014. 110 p. ISBN 9788498036718.

Colomines i Companys, Agustí. Pàtria i progrés: la Mancomunitat de Catalunya, 1914-1924. Barcelona: Comanegra, 2014. 229 p. ISBN 9788416033126.

Pérez Nespereira, Manuel. Prat de la Riba: nacionalisme i formació d’un estat català. Barcelona: Base, 2007. 300 p. ISBN 9788485031986.

Prat de la Riba, Enric. La nacionalitat catalana. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, 2017. 95 p. ISBN 9788469748282

FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A ALTRES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

L’aparença d’un poder propi: la Mancomunitat de Catalunya i el catalanisme. Barcelona: Editorial Afers, 2019. 332 p. ISBN 9788416260775.

Enric Prat de la Riba (1870-1917): home de pensament, d’acció i de govern. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2019. 115 p. ISBN 9788498038668.

Enric Prat de la Riba (1870-1917): pensar i construir una Catalunya per al futur. Barcelona: Fundació Revista de Catalunya, 2017. 247 p. ISBN 9788469753583.

Esteve, Martí. Biografia d’Enric Prat de la Riba. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia: Centre d’Història Contemporània de Catalunya, 2018. 160 p. ISBN 9788439397212.

Martínez Fiol, David. L’Assemblea de Parlamentaris de 1917 i la Catalunya rebel. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, 2017. 218 p. ISBN 9788439395980.

Dimarts, 15 de novembre de 2022 a les 6 h de la tarda.

Mariona Millá i Salinas “PICASO JOVE, PICASSO GENIAL”

Mariona Millà i Salinas, pintora i escultora amb una extensa i renovadora trajectòria, explora desde fa més de trenta-cinc anys el camp de les Arts Plàstiques i la divulgació d’art.

FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A LA BIB. ERNEST LLUCH I MARTÍN

Cirici, David. L’olor del desig. Barcelona: Proa, 2019. 315 p. ISBN 9788475887432. (Novel·la)
Orensanz, Toni. L’estiu de l’amor. Barcelona: Ara Llibres, 2013. 229 p. ISBN 9788415645238. (Novel·la)
Ors, Eugeni d’. Pablo Picasso: en tres revisiones. Barcelona: El Acantilado, 2001. 125 p. ISBN 8495359529.
Palau i Fabre, Josep. Picasso: dels ballets al drama: 1917-1926. Barcelona: Polígrafa: Diputació de Barcelona, cop. 1999. 528 p. ISBN 8434309068.
Picasso, Pablo. Pablo Picasso. Barcelona: Polígrafa, cop. 1995. 62 p. ISBN 8434307715.

Entrevista a Mariona Millà

Dimarts, 8 de novembre de 2022 a les 6 h de la tarda.

Joaquim Nadal i Farreras “TERRITORI. PAISATGE I CULTURA A CATALUNYA”

Joaquin Nadal i Farreras, Conseller de Recerca i Universitats.Doctor en Història per la UB. Professor de la Universitat de Liverpool; professor d’Història de Catalunya de l’UAB; Director del Col·legi Universitari de Girona i Catedràtic d’Història Contemporànea de la UAB i UG.

FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A LA BIB. ERNEST LLUCH I MARTÍN

Dimarts, 18 d’octubre de 2022 a les 6 h de la tarda.

Jaume Cluet Llobet “ELS CATARS, UNA VEU SILENCIADA”

Apreciacions sobre la conferència

“ELS CÀTARS, UNA VEU SILENCIADA”, CONFERÈNCIA DE L’AULA D’EXTENISÓ UNIVERSITÀRIA DE VILASSAR

Aquest acte, que va tenir lloc el proppassat 18 d’octubre, es fa si més no difícil d’avaluar amb exactitud.

Programat sota l’epígraf “Història”, bona part dels assistents que hi havia anat esperant que es tractés d’això, una conferència sobre història medieval centrada en el tema sempre atractiu del catarisme i les relacions catalano-occitanes, es va sentir decebuda. Si d’alguna cosa no es va parlar, fou d’història. Aquest sector de públic, a jutjar per les dades recollides a través dels fulls de valoració, potser no van omplir-los; però els comentaris a la sortida no eren gens afalagadors.

De què es va parlar, doncs? Potser de l’espiritualitat dels càtars des d’un punt de vista històric i objectiu? Podria ser aquest l’interès, si més no d’una part del públic. I ens cal respondre honradament que no. La sensació – al menys personal – va ser de trobar-nos en una mena de catequesi càtara, amb un enaltiment – ratllant la santificació – dels perfectes o homes bons i els seus seguidors. Tot i això, un percentatge no menyspreable de les valoracions és de “bo” a “excel·lent”.

Deixo les possibles conclusions a criteri dels lectors d’aquesta breu ressenya.

Jaume Cluet Llobet, grau universitari en turisme cultural. Master en Direcció d’Empreses amb Grau superior en Ciències Empresarials. En els darrers 25 anys, especialista en Turisme Cultural. Activista cultural en els camps de la Història, Filosofia i Humanitats. Conferenciant en diverses Entitats culturals i Aules Universitàries. Guia cultural en diferents països d’Europa, Àsia i Àfrica.

La petjada del Catarisme a Catalunya esdevingué en el transcurs dels segles XIII i XIV força important, ja que les trobem en terres pirinenques del nord del Rosselló, de la Cerdanya, el Berguedà i l’Alt Urgell fins a desplaçar-se, posteriorment en els darrers anys dels exiliats occitans a les terres del sud de Catalunya, ja que havien de fugir de la Inquisició, ubicant-se tant a la nova ciutat cristiana de Lleida com en els territoris de repoblament de la serralada de Prades i el Montsant, fins a arribar als espais limítrofs de terres valencianes com Morella i Sant Mateu.

FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A LA BIB. ERNEST LLUCH I MARTÍN

Entrevista a Jaume Cluet i Llobet

Dimarts, 4 d’octubre de 2022 a les 6 h de la tarda.

Jordi Pujol i Joanna Clusellas “TITELLES MARDUIX”

Joanna Clusellas i Casals estudia a l’escola Massana de Barcelona, com a mestra treballa durant quinze anys en el món de la plàstica a nivell infantil i adult. És membre del SAC DE CANÇONS i cofundadora del grup de teatre MARDUIX.

Jordi Pujol i Cortès estudia al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, és membre del GRUP DE FOLK i de PAU I JORDI juntament amb Pau Riba. És membre de SAPASTRES, SAC DE CANÇONS i PUTXINEL·LIS CLACA i és cofundador del grup de teatre MARDUIX.

L’any 1976 Joana Clusellas i Jordi Pujol comencen la història de Marduix creant uns muntatges a partir de les imatges i símbols del món popular i tradicional, amb músics, actors i titelles.

FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A LA BIB. ERNEST LLUCH I MARTÍN

Jané, Jordi. Les arts escèniques a Catalunya. Barcelona: Cercle de Lectors, 2001. 159 p. ISBN 8422686694.
Vallvé, Joan Andreu. La Jana i els 3 óssos. Lleida: Pagès, 2007. 77 p. ISBN 9788497795142.

FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A ALTRES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Badiou, Maryse. L’ombra i la marioneta o Les figures dels déus. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1988. 124 p. ISBN 8477940274.
Les grans tradicions populars: ombres i titelles. Barcelona: Edicions 62: Institut del Teatre, 1982. 173 p. ISBN 8429712976.
Kleist, Heinrich von. Sobre el teatre de titelles i altres escrits. Girona: Papers amb Accent, 2011. 166 p. ISBN 9788493924713.
Knoedgen, Werner. El teatre impossible: per a una fenomenologia del teatre de figures. Barcelona: Institut del Teatre: Diputació de Barcelona, 2003. 122 p. ISBN 8477949530.
Martín, Josep A. El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1998. 281 p. ISBN 8478269045.
Nadal, Antoni. Teatre, circ, titelles: quinze estudis d’història de les arts escèniques. Palma: Documenta Balear, 2017. 246 p. ISBN 9788417113025.
Pimpaneau, Jacques. Herois i déus: el teatre d’ombres i de titelles a la Xina. Barcelona: Fundació La Caixa, 2005. 47 p. ISBN 8476647603.

Porras, Francisco. Titelles: teatro popular. Madrid: Editora Nacional, 1981. 832 p. ISBN 8427605366.
Pujol Cortés, Jordi. En Joan de l’Ós. Barcelona: La Galera, 1992. 45 p. ISBN 8424651103.
Rumbau, Toni. Malic, l’aventura dels titelles. Tarragona: Arola, 2007. 256 p. ISBN 9788496639607.

Entrevista a Jordi Pujol i Joana Cluselles (Titelles Marduix)

PROPERES CONFERÈNCIES

Dimarts,11 de abril de 2023 a les 6 h de la tarda.

Sala Carrau de Can Bisa

Milagros Pérez Oliva “La crisi del periodisme i la creació d’opinió pública en la societat digital”

jQuery(document).ready(function($) { var delay = 100; setTimeout(function() { $('.elementor-tab-title').removeClass('elementor-active'); $('.elementor-tab-content').css('display', 'none'); }, delay); });

CONFERÈNCIES REALITZADES

Dimarts, 21 de març de 2023 a les 6 h de la tarda.

Steven Forti “Nou fenómen global: com lluitar contra l’extrema dreta 2.0”

Borràs, Jordi. Tots els colors del negre: l’extrema dreta a l’Europa del segle XXI. Barcelona: Ara Llibres, 2022. 499 p. ISBN 9788418928277.

Dimarts, 7 de març de 2023 a les 6 h de la tarda.

Maria Rosa Ribas Poch: “La fecundació: coneixements, mites i llegendes”

jQuery(document).ready(function($) { var delay = 100; setTimeout(function() { $('.elementor-tab-title').removeClass('elementor-active'); $('.elementor-tab-content').css('display', 'none'); }, delay); });

Dimarts, 21 de febrer de 2023 a les 6 h de la tarda.

Maria Carme Junyent i Figueras: “Llenguatge no sexista: Necesitat o moda”

jQuery(document).ready(function($) { var delay = 100; setTimeout(function() { $('.elementor-tab-title').removeClass('elementor-active'); $('.elementor-tab-content').css('display', 'none'); }, delay); });

Dimecres, 15 de febrer de 2023 a les 6 h de la tarda.

Sala gran de l’espai Galbany (San Roc 5)

Enric Mayolas: “Conocer la Ópera “MACBETH”

Dimarts, 7 de febrer de 2023 a les 6 h de la tarda.

Jordi Herrera i Joancomartí: “Les criptomonedes: Què són i com funcionen”

jQuery(document).ready(function($) { var delay = 100; setTimeout(function() { $('.elementor-tab-title').removeClass('elementor-active'); $('.elementor-tab-content').css('display', 'none'); }, delay); });

Dimarts, 24 de gener de 2023 a les 6 h de la tarda.

Albert Domingo i castellà: “TESTAMENT VITAL: QUÈ ÉS I PER QUÈ SERVEIX”

jQuery(document).ready(function($) { var delay = 100; setTimeout(function() { $('.elementor-tab-title').removeClass('elementor-active'); $('.elementor-tab-content').css('display', 'none'); }, delay); });

Dimarts, 10 de gener de 2023 a les 6 h de la tarda.

Carles Buenacasa Perez: “EL CRISTIANISME A LA PENÍNSULA IBÈRICA”

jQuery(document).ready(function($) { var delay = 100; setTimeout(function() { $('.elementor-tab-title').removeClass('elementor-active'); $('.elementor-tab-content').css('display', 'none'); }, delay); });

jQuery(document).ready(function($) { var delay = 100; setTimeout(function() { $('.elementor-tab-title').removeClass('elementor-active'); $('.elementor-tab-content').css('display', 'none'); }, delay); });

Dimarts, 13 de desembre de 2022 a les 6 h de la tarda.

Lancy Dodem “L’India rural i els projectes de la Fundació Vicente Ferrer”

jQuery(document).ready(function($) { var delay = 100; setTimeout(function() { $('.elementor-tab-title').removeClass('elementor-active'); $('.elementor-tab-content').css('display', 'none'); }, delay); });

jQuery(document).ready(function($) { var delay = 100; setTimeout(function() { $('.elementor-tab-title').removeClass('elementor-active'); $('.elementor-tab-content').css('display', 'none'); }, delay); });

Dimarts, 29 de novembre de 2022 a les 6 h de la tarda.

Joan Esculies i Serrat “Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya”

jQuery(document).ready(function($) { var delay = 100; setTimeout(function() { $('.elementor-tab-title').removeClass('elementor-active'); $('.elementor-tab-content').css('display', 'none'); }, delay); });

Dimarts, 15 de novembre de 2022 a les 6 h de la tarda.

Mariona Millá i Salinas “PICASO JOVE, PICASSO GENIAL”

jQuery(document).ready(function($) { var delay = 100; setTimeout(function() { $('.elementor-tab-title').removeClass('elementor-active'); $('.elementor-tab-content').css('display', 'none'); }, delay); });

Dimarts, 8 de novembre de 2022 a les 6 h de la tarda.

Joaquim Nadal i Farreras “TERRITORI. PAISATGE I CULTURA A CATALUNYA”

jQuery(document).ready(function($) { var delay = 100; setTimeout(function() { $('.elementor-tab-title').removeClass('elementor-active'); $('.elementor-tab-content').css('display', 'none'); }, delay); });

Dimarts, 18 d’octubre de 2022 a les 6 h de la tarda.

Jaume Cluet Llobet “ELS CATARS, UNA VEU SILENCIADA”

jQuery(document).ready(function($) { var delay = 100; setTimeout(function() { $('.elementor-tab-title').removeClass('elementor-active'); $('.elementor-tab-content').css('display', 'none'); }, delay); });

jQuery(document).ready(function($) { var delay = 100; setTimeout(function() { $('.elementor-tab-title').removeClass('elementor-active'); $('.elementor-tab-content').css('display', 'none'); }, delay); });

Dimarts, 4 d’octubre de 2022 a les 6 h de la tarda.

Jordi Pujol i Joanna Clusellas “TITELLES MARDUIX”

jQuery(document).ready(function($) { var delay = 100; setTimeout(function() { $('.elementor-tab-title').removeClass('elementor-active'); $('.elementor-tab-content').css('display', 'none'); }, delay); });

Login

Forgot Password?