CONFERÈNCIES CURS 2020-2021

Durant els mesos d’octubre a  novembre del 2020, no hem pogut realitzar cap activitat degut a la pandèmia pel Covid 19

 Videoconferències realitzades

Dimarts, 15 de juny de 2021 a les 6 de la tarda.

Videoconferència, Enllaç per la plataforma Zoom, Vilassar de Mar.

Marius Serra i Roig “Els tresors de la llengua”

 Marius Serra i Roig. Escriptorperiodista, autor de mots encreuatstraductor de l’anglès i enigmista català, llicenciat en filologia anglesa a la Universitat de Barcelona
  • Clarà, Ignasi. El llibre dels embarbussaments i altres jocs de paraules: per jugar, per aprendre, per divertir-se. Barcelona: Pòrtic, 2012. 155 p. ISBN 9788498092004.
  • Serra, Màrius. Verbàlia: jocs de paraules i esforços de l’enginy literari. Barcelona: Empúries, 2000. 548 p. ISBN 8475967639.
  • Vidal, Pau. Catanyol.es: el catanyol es cura: interferències castellà-català. Barcelona: Barcanova, 2012. 193 p. ISBN 9788448930974.
  • Volianes de paper: dictats per aprendre català i gaudir de la literatura. Argentona: Voliana, 2016. 212 p. ISBN 9788494425837.
  • ELS TRESORS DE LA LLENGUA
 FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A ALTRES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
 
  • Garcia Mallol, Ferran. Barcelona: LaBreu Edicions, 2019. 107 p. ISBN 9788494833250.
  • Palou, Jordi. Barcelona: Empúries, 2009. 292 p. ISBN 9788497874144.
  • Riba, Pau. Al·lolàlia: recull de curiositats, vicis, paradoxes, dobles sentits… Barcelona: Proa, 1999. 215 p. ISBN 848256739X.
  • Roca, Elisenda. Joc de paraules. Barcelona: Empúries, 2004. 158 p. ISBN 9788497870504.
  • Serra, Màrius. Enviar i rebre. Barcelona: Columna, 2007. 407 p. ISBN 9788466408431.
  • Serra, Màrius. Manual d’enigmística. Barcelona: Columna, 2002. 239 p. ISBN 8466402667.
  • Serra, Màrius. Els millors mots encreuats & Los mejores crucigramas. Barcelona: Ara Llibres, 2015. 254 p. ISBN 9788416154401.
  • Serra, Màrius. Verbàlia.com: jugar, llegir, tal vegada escriure. Barcelona: Empúries, 2002. 131 p. ISBN 8475968732.
  • Tresors de Catalunya: la llengua. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2017. 271 p. ISBN 9788441230514.
  • Vidal, Pau. 100 insults imprescindibles: dels cretins, tòtiles i poca-soltes a les putes i la seva descendència. Valls: Cossetània, 2014. 207 p. ISBN 9788490341896.
  • Vidal, Pau. El llenguado: el llibre basat en el programa de TV3. Barcelona: Bridge, 2020. 207 p. ISBN 9788416670932.
  • Vidal, Pau. En perill d’extinció: 100 paraules per salvar. Barcelona: Empúries, 2005. 172 p. ISBN 8497870867.

Dimarts, 8 de juny de 2021 a les 6 de la tarda.

Videoconferència, Enllaç per la plataforma Zoom, Vilassar de Mar.

Ernes Abadal Falgueras “Com es poden detectar i combatre les notícies  falses”

 Ernes Abadal Falgueras. Profesor i investigador de la UB, va se degà de la facultat de biblioteconomia idocumentació (2012-2018), és un del especialistes per  que fa a l’acces overt a la ciència, coordinador de diverses xarxes de recerca universitària.
  • Alandete, David. Fake news: la nueva arma de destrucción masiva: cómo se utilizan las noticias falsas y los hechos alternativos para desestabilizar la democracia. Barcelona: Ediciones Deusto, 2019. 290 p. ISBN 9788423430192.
  • Amorós Garcia, Marc. Fake news: la verdad de las noticias falsas. Barcelona: Plataforma, 2018. 192 p. ISBN 9788417114725.
  • Argemí Ballbè, Marc. Los siete hábitos de la gente desinformada: cómo informarse y tomar decisiones en las redes sociales. Barcelona: Conecta, 2019. 220 p. ISBN 9788416883721.
  • #FakeYou: fake news i desinformació. Barcelona: Raig Verd, 2019. 213 p. ISBN 9788417925055.
  • Julibert, Joan. El poder de la mentida: manipular la veritat per construir relats. Barcelona: Saldonar, 2018. 187 p. ISBN 9788417611002.
 
FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A ALTRES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
 
  • Abadal Falgueras, Ernest. Acceso abierto a la ciencia. Barcelona: UOC, 2012. 108 p. ISBN 9788497885485.
  • Albero, Miguel. Fake: la invasión de lo falso. Barcelona: Editorial Planeta, 2020. 254 p. ISBN 9788467058888.
  • Amorós Garcia, Marc. ¿Por qué las fake news nos joden la vida?. Madrid: LID Editorial, 2020. 291 p. ISBN 9788417880415.
  • Calvo, Ernesto. Fake news, trolls y otros encantos: cómo funcionan (para bien y para mal) las redes sociales. Buenos Aires: Siglo Veintiuno Editores, 2020.237 p. ISBN 9789876299985.
  • Correas, María. Fake news!: bulos que cambiaron el curso de la historia. Madrid: Titilante Ediciones, 2019. 272 p. ISBN 9788494967030.
  • García del Muro Solans, Juan. Veritat, postveritat i fake news. Lleida: Pagès Editors, 2020. 90 p. ISBN 9788413032016.
  • Jiménez Soler, Ignacio. La nueva desinformación: veinte ensayos breves contra la manipulación. Barcelona: Editorial UOC, 2020. 142 p. ISBN 9788491806929.
  • Levitin, Daniel J. La mentira como arma: cómo pensar críticamente en la era de la posverdad. Madrid: Alianza Editorial, 2019. 296 p. ISBN 9788491814757.
  • López-Borrull, Alexandre. Bulos científicos: de la tierra plana al coronavirus. Madrid: Oberon, 2020. 189 p. ISBN 9788441543072.
  • Magallón Rosa, Raúl. Unfaking news: cómo combatir la desinformación. Madrid: Pirámide, 2019. 204 p. ISBN 9788436841053.
  • Marqués, Néstor F. Fake news de la antigua Roma: engaños, propaganda y mentiras de hace 2000 años. Barcelona: Espasa, 2019. 365 p. ISBN 9788467055610.
  • Nogueras, Ramón. Por qué creemos en mierdas: cómo nos engañamos a nosotros mismos. Madrid: Kailas, 2020.246 p. ISBN 9788417248734.
  • Orden Mundial. El mundo no es cómo crees: cómo nuestro mundo y nuestra vida están plagados de falsas creencias. Barcelona: Ariel, 2020. 280 p. ISBN 9788434432727.
  • Shiller, Robert J. Narrativas económicas: cómo las fake news y las historias virales afectan la marcha de la economía. Barcelona: Deusto, 2021.486 p. ISBN 9788423432165.

Dimarts, 25 de maig de 2021 a les 6 de la tarda.

Videoconferència, Enllaç per la plataforma Zoom, Vilassar de Mar.2725

 Anna Maluquer Ferrer “El meu VERDAGUER”

 Anna Maluquer Ferrer. Directora de la fundació Palau, de Caldas de Estrac. Poeta, rapsoda i guia literària.nna
 
  • Cònsul, Isidor. Perfils de Verdaguer. Barcelona: Proa [etc.], 2003. 269 p. ISBN 8484373614.
  • Garolera, Narcís. Homenatge a Jacint Verdaguer, 1845-1902: esbós biogràfic i antologia. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència, 2002. 349 p. ISBN 8439357672.
  • Verdaguer, Jacint. Poemes llargs; Teatre. Barcelona: Proa, 2003. 1372 p. ISBN 8484376176.
  • Verdaguer, Jacint. Poesia, 1. Barcelona: Proa, 2005. 1417 p. ISBN 8484378055.
  • Verdaguer, Jacint. Prosa. Barcelona: Proa, 2003. 1447 p. ISBN 8484375013.
EL MEU VERDAGUER
  
FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A ALTRES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
 
  • Gasull i Roig, Bernat. Les ascensions de Verdaguer al Pirineu: guia d’itineraris per resseguir les ascensions que Mossen Cinto va realitzar als cims del Pirineu. Valls: Cossetània, 2008. 204 p. ISBN 9788497913164.
  • Maluquer, Anna. Caldes d’Estrac: perla de poetes. Caldes d’Estrac: Fundació Palau, 2019. 63 p.
  • Maluquer, Anna; Big Bang Valona. Rau rau [Enregistrament sonor]. Girona: Tinta invisible, DL 2012.
  • Pessarrodona, Marta; Garolera, Narcís. Jacint Verdaguer: una biografia. Barcelona : Ajuntament de Barcelona: Quaderns Crema, 2016. 326 p. ISBN 9788477275718.

Dimarts, 11 de maig de 2021 a les 6 de la tarda.

Videoconferència, Enllaç per la plataforma Zoom, Vilassar de Mar.27

Ángeles Schjaer: “RUTES MIGRATÒRIES, la situació actual en la mediterranìa central”. OPEN ARMS

Ángeles Schjaer, activista responsable de la secció  formativa i assesora pedagògica d’Open Arms.
Open Arms és una organització humanitària, no guvernamantal i sense ànim de lucre. La principal missió és protegir la vida dels més vulnerables en situacions d’emergència. Naixen d’una empresa de socorrisme i salvament marítim amb més de 20 anys d’experiència a les costes del territori espanyol.
RUTES MIGRATÒRIES,
LA SITUACIÓ ACTUAL EN LA MEDITERRÀNIA CENTRAL
  • Bauman, Zygmunt. Desconeguts a la porta de casa. Barcelona: Arcàdia, 2016. 108 p. ISBN 9788494468087.
  • Cebrián, Pilar. Madrid: La Huerta Grande, 2017. 114 p. ISBN 9788494460395.
  • Maddocks, Steven. Las personas refugiadas. Madrid: Morata. 2013. 63 p. ISBN 9788471127105.
  • Montesinos, Sara. Tan sols viure. Lleida: Pagès Editors, 2020. 118 p. ISBN 9788413031743.
  • Naïr, Sami. Refugiados: frente a la catástrofe humanitaria, una solución real. Barcelona: Crítica, 2016. 186 p. ISBN 9788416771097.
  • Olid, Bel. Vides aturades: refugiats a la intempèrie. Barcelona: Ara LIibres, 2016. 152 p. ISBN 9788416915101.
  • Rackete, Carola. És hora d’actuar. Barcelona: Ara Llibres, 2019. 185 p. ISBN 9788417804251.
  • Volkan, Vamik D. Inmigrantes y refugiados: trauma, duelo permanente, prejuicio y psicología de las fronteras. Barcelona: Herder, 2019. 205 p. ISBN 9788425440724.
  • Yousafzai, Malala. Totes som desplaçades: la meva experiència i altres històries de noies d’arreu del món. Madrid: Alianza Editorial, 2019. 226 p. ISBN 9788491814856.
  • Zizek, Slavoj. La nueva lucha de clases: los refugiados y el terror. Barcelona: Anagrama, 2016. 136 p. ISBN 9788433964014
  • FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A ALTRES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA 
  • Cabria, Angeles. La vergüenza de Europa: diarios desde el campo de concentración de Quíos. Santander: La Vorágine, 2020. 112 p. ISBN 9788412029291.
  • Dummett, Michael. Sobre inmigración y refugiados. Madrid: Cátedra, 2004. 165 p. ISBN 8437621178.
  • Iglesias, María. El granado de Lesbos. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2019. 310 p. ISBN 9788417747657.
  • Rodier, Claire. Migrantes y refugiados: respuesta a las inquietudes sociales. Barcelona: Hacer, 2017. 112 p. ISBN 9788496913424.
  • Savio, Irene L. Mi nombre es refugiado: crónica de un exilio. Barcelona: UOC, 2016. 159 p. ISBN 9788491165453.
  • Umar, Ousman. Des del país dels blancs. Barcelona: Rosa dels Vents, 2021. 254 p. ISBN 9788418033544.
  • Urbán Crespo, Miguel. Disparen a los refugiados: la construcción de la Europa. Barcelona: Icaria, 2016. 207 p. ISBN 9788498887570.
  • Vilasanjuan, Rafael. Les fronteres d’Ulisses; la crisi dels refugiats a Europa. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019. 175p. ISBN 9788491910480.
Asilo y refugio en tiempos de guerra contra la inmigración. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2019. 238 p. ISBN 9788490977132.

Dimarts, 27 de abril de 2021 a les 6 de la tarda.

Videoconferència, Enllaç per la plataforma Zoom, Vilassar de Mar.27

Joan Vives i Bellalta: “Beethoven, romàntic i heroic”

Joan Vives i Bellalta. 
Flautista de bec, professor d’història de la música i divulgador musical català. Director artístic de la Setmana de Música Antiga de Mataró” 
Sinopsi
“Sorgit del cor per a que vagi al cor…” (Beethoven)
Nascut a Bonn (Renània), en el si d’una família de músics d’origen flamenc i molt pocs anys abans que Goethe publiqués la seva novel·la “Werther”, Ludwig van Beethoven (1770-1827) estava abocat a empènyer el destí de la música cap al romanticisme. Des d’una sordesa creixent i amenaçadora que potser li va impedir sentir les canonades de l’exercit de Napoleó sobre Viena, però no el va frenar a empènyer un estil heroic amb el que va consolidar la definició pràctica d’un nou plantejament estètic sonor del romanticisme musical.
Ni la febre del vals, ni l’oblit del geni després de la derrota napoleònica, van evitar que Beethoven esdevingués un dels més grans visionaris de la història de la música. Les seves Simfonies, Sonates i Quartets són l’essència d’una obra obra musical esdevinguda un referent inqüestionable per a la posteritat.
Joan Vives
Beethoben, romàntic i heroic
  • Argenta, Fernando. Los clásicos también pecan: la vida íntima de los grandes músicos. Barcelona: Plaza Janés, 2010. 510 p. ISBN 9788401389863.
  • Downs, Philip G. La música clásica: la era de Haydn, Mozart y Beethoven. Madrid: Akal, 1998. 689 p. ISBN 8446007347.
  • Gener, Ramon. Si Beethoven pogués escoltar-me. Barcelona: Ara Llibres, 2014. 226 p. ISBN 9788415642756.
  • Goodall, Howard. Una historia de la música: la contribución de la música a la civilización, de Babilonia a los Beatles. Barcelona: Antoni Bosch, 2015. 382 p. ISBN 9788494126703.
  • Guía completa de la música clásica. Tres Cantos: Akal, 2013. 352 p. ISBN 9788446037927.
  • Swift, Michael. Imprescindibles de la música clásica: los grandes compositores y sus obras maestras. Barcelona: Cúpula, 2011. 192 p. ISBN 9788448068554.

 

FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A ALTRES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
 
  • Beethoven contado a través de sus contemporáneos. Madrid: Alianza Editorial, 2020. 275 p. ISBN 9788491818526.
  • Bonds, Mark Evan. La música como pensamiento: el público y la música instrumental en la época de Beethoven. Barcelona: Acantilado, 2014. 299 p. ISBN 9788416011162.
  • Dilthey, Wilhelm. La gran música alemana: de Bach a Beethoven. Madrid: Fórcola, 2018. 158 p. ISBN 9788417425166.
  • Furtwängler, Wilhelm. Conversaciones sobre música. Barcelona: Acantilado, 2011. 109 p. ISBN 9788415277293.
  • Gener, Ramon. Beethoven: un músico sobre un mar de nubes. Barcelona: Random, 2020. 141 p. ISBN 9788417247812.
  • Martin, Russell. El cabello de Beethoven. Barcelona: Ediciones B, 2000. 331 p. ISBN 8466600132.
  • Reverter, Arturo. Beethoven: un retrato vienés. Valencia: Tirant Humanidades, 2020. 398 p. ISBN 9788418155093.
  • Rohmer, Eric. De Mozart en Beethoven: ensayo sobre la noción de profundidad en la música. Madrid: Árdora, 2005. 244 p. ISBN 8488020252.
  • Rolland, Romain. Vida de Beethoven. Madrid: Casimiro Libros, 2020. 101 p. ISBN 9788417930035.
  • Rosen, Charles. El estilo clásico: Haydn, Mozart, Beethoven. Madrid: Alianza, 2015.534 p. ISBN 9788420697406.
 
  • Sullivan, J. W. N. Beethoven: su desarrollo espiritual. Barcelona: Ediciones La Llave, 2019. 192 p. ISBN 9788416145638.
  • Swafford, Jan. Beethoven: tormento y triunfo. Barcelona: Acantilado, 2017. 1454 p. ISBN 9788416748686.
  • Vela, Marta. Las nueve sinfonías de Beethoven: la evolución del genio a partir de su discurso orquestral. Madrid: Fórcola, 2020. 217 p. ISBN 9788417425500.
  • Wagner, Richard. Madrid: Casimiro Libros, 2020. 93 p. ISBN 9788417930240.
 

Dimarts, 13 de abril de 2021 a les 6 de la tarda.

Videoconferència, Enllaç per la plataforma Zoom, Vilassar de Mar.

Xavier Godàs Pérez: “Conseqüències social de la pandèmia”

Xavier Godàs Peréz, 
Doctor en sociologia, especialista en teoria sociològica, moviments socials i gestió pública. Professor d’ESADE i consultor. Fou alcalde de Vilassar de Dalt.
L’emergència sanitària ha envaït sobtadament les nostres vides. Les autoritats polítiques i els equips científics ens han conduït a acceptar la necessitat de mesures socials draconianes per evitar la propagació de la Covid-19. El món que donàvem per descomptat ha quedat en suspens. Però en el mentrestant cap a la postpandèmia hi ha tendències socials i trets culturals que determinen la nostra existència i condicionen el nostre comportament, que han estat clarament tensionats. 
La pandèmia de la Covid-19 impacta de ple en un context en què tot just es recuperaven pautes de reversió de les retallades en serveis públics essencials. Això és especialment evident en la sanitat i els serveis socials. El nostre sistema públic de salut s’ha hagut d’adaptar a una situació d’emergència en un temps rècord superant la debilitat estructural de què partia. Una altra cosa són els serveis socials, els quals gestionen l’emergència social conseqüència de l’agudització i l’acceleració de la vulnerabilitat pròpia de vides ja precàries i d’altres que entren en fase de precarització. I ho fan partint d’una doble debilitat estructural: la consubstancial al sistema, baula feble del sistema de benestar català, que ha estat dissenyat bàsicament per fer de mur de contenció a les situacions més greus de vulnerabilitat social; i la derivada de la contenció pressupostària que s’arrossegava de l’anterior crisi. En qualsevol cas, el cert és que el conjunt del sistema públic rep l’impacte imprevist de la pandèmia en condicions de debilitat. 
D’altra banda, la pandèmia ens ha arrossegat a empentes i rodolons a posar-nos front el mirall de pautes de conducta cultural que donàvem per descomptat. Hem estat socialitzats entre la corrua de valors que falquen la pròpia individualitat com el sentit de ser de tota vida humana. La màxima continguda en l’expressió “Jo sóc així” sembla ser la màxima aspiracional tant del ric com del el pobre. Aquest individualisme existencial ha travessat les diferents posicions de classe, però no fins al punt de superar una realitat ineludible: aquell individu que posseeix més, que té més capacitat de consum, ostenta la capacitat de conrear més la seva pròpia individualitat que qui no disposa d’autonomia econòmica. Per la simple raó que la sacralització de l’individu contemporani es conjuga estructuralment en el marc del capitalisme monopolista. Ara bé, la pandèmia ha vingut a trastocar, ni que sigui conjunturalment, l’autosuficiència normativa de la pròpia individualitat. Perquè la Covid-19 no es combat si no és en clau comunitària.  
1.   Societat i política de la pandèmia
Estratègies de recuperació i necessitats de protecció
Aquest cop la desacceleració econòmica no té l’aspecte entre màgic i sinistre de la del 2008. Tothom percep quina n’és la causa: confinaments, obligats a abaixar persianes, a tancar empreses i serveis; s’aturen projectes i es paren les activitats. Si no hi ha activitat, no hi ha ingressos; si no hi ha ingressos, no hi ha activitat. En aquest context hi ha qui ens convida a assaborir indicis necessaris de decreixement que ens permetrien repensar-nos socialment. Però, malauradament, no estem ni molt menys en un escenari que permeti grans innovacions socials a curt termini. Les podem pensar i projectar, però ara mateix no estem en condicions per consensuar-les políticament ni de dur-les a terme per incapacitat organitzativa. Per tant, es recomana rebaixar expectatives. Immediatament, res no canviarà substancialment. La crisi econòmica que comporta el conjunt de mesures que s’estan duent a terme no dona temps per implementar de nou res que no sigui una política de recuperació que passa per operacions d’estat, en base a intervencions quirúrgiques que protegeixin prioritàriament les petites i mitjanes empreses, la gent treballadora i aquelles persones que es trobaran en situació d’exclusió social o en risc de caure-hi. 
Una altra cosa és el procés de recuperació que s’obrirà d’ara en endavant per impuls de la UE. És sabut que El Pla de Recuperació Europeu Next Generation facilitarà a l’Estat 140.000 milions d’euros en transferències i crèdits. El govern espanyol ja ha definit (abril de 2021) els elements clau de l’estratègia de recuperació espanyola, avaluada per la Comissió Europea. El 68% dels recursos europeus rebuts es destinaran a projectes de transició ecològica i digital, un 10,5% a educació i formació i un 7% a investigació i desenvolupament. Es preveu la inversió de 13.200 milions en mobilitat sostenible (centrada en la transició elèctrica de la indústria automobilística) i 6.820 en rehabilitació d’habitatges (també en termes d’eficiència energètica). 
Però, novament, un factor clau a considerar en tots els processos de transformació de l’activitat econòmica és el temps. És a dir, que l’element determinant per a la recuperació serà si la crisi dura més o menys. D’aquí la importància que les mesures considerin el factor temps emmarcat en una estratègia de recuperació que comporta decidir entre prioritats de desenvolupament. Perquè, des d’una perspectiva política, l’estratègia de recuperació econòmica no es conjuga a curt termini amb les necessitats de protecció social. Immediatament, un escenari perllongat de frenada de l’activitat té per efecte l’acceleració de la tendència estructural a la polarització social en matèria de desigualtats. S’enfonsen aquells que ja eren vulnerables i cauen els segments de població que fregaven la precarietat. És a dir, que vivien sense gaire marge per a imprevistos. Davant d’això, el sector públic es tensiona per la incapacitat de proporcionar protecció a tothom qui la necessita amb immediatesa. 
En conseqüència, si a curt termini el virus posa damunt la taula un repte polític majúscul, aquest és el de la protecció social. En termes de comunitat política, i per tant de contingut efectiu de ciutadania: quina és la base de protecció per a l’existència que un/a ha de disposar des del principi de la seva vida? Quines haurien de ser les garanties institucionals per a una protecció bàsica enfront a les barreres que els humans ens hem imposat en forma d’estructures socials (les situacions de desigualtat que condicionen la realització de la pròpia llibertat) o les condicions imposades per la natura (les que experimentem quan emmalaltim, envellim, o bé front a les catàstrofes naturals)? Un gran marc d’acord polític sobre aquesta protecció bàsica és necessari i s’ha de treballar amb temps, més enllà de les mesures d’urgència ordides ara pels estats amb l’objectiu d’esmorteir el daltabaix econòmic i l’agudització del patiment social dolorosament concentrat en les vides més precàries i en totes aquelles que discorren en el llindar de la precarietat. 
És en aquest sentit que la proposta de Renda Bàsica de Ciutadania hauria de prendre’s seriosament, com el nucli d’aquesta protecció bàsica necessària per viure i per donar la possibilitat de realitzar vides lliures. Pel motiu fonamental que aquesta proposta parteix de la potentíssima idea que un dret de ciutadania previ a d’altres -i prioritari- és el dret a una existència autònoma i, en conseqüència, es fa necessari generar les polítiques públiques que remoguin les condicions humanament construïdes o sobrevingudes que la impossibiliten. En qualsevol cas, però, aquí la idea a remarcar és que és transcendental escometre aquesta política de fons de què parlem un cop superada la sotragada de la pandèmia. És crucial per posar de veres la vida al centre de les comunitats polítiques, però també ho és perquè en temps d’incerteses i experiències de vida en caiguda lliure, la democràcia corre perill si els estats baden i no cooperen en la qüestió clau de la protecció bàsica que han de proporcionar a la ciutadania, fins al punt que entre les tendències polítiques actuals el rearmament de l’extrema dreta pot ser més incisiu que les energies progressistes de canvi. A l’experiència històrica i a l’actualitat política em remeto. 
Autoritarisme funcional i democràcia
Aquest cop la inseguretat sistèmica és causada per un microorganisme sense intencions. Però, en fer-hi front, hem topat de nou amb una concepció de la seguretat oposada al valor modern de la llibertat. Ens hi va la salut, són paraules majors. Els estats han d’aplicar mesures ràpid per tenir-nos a recer de l’amenaça. En aquest context, promoure la salut i la llibertat podrien esdevenir objectius incompatibles? Sembla que estiguem assumint que en aquest context no sigui adequat plantejar-se aquesta mena de dilemes. És un clima d’opinió inquietant. Entenguem-nos, que els estats hagin de prendre mesures es comprèn perfectament; que les hagin de prendre a la llum del coneixement disponible, és el que ha de ser; que les duguin a terme sense haver d’organitzar una consulta, és de sentit comú. Ara bé, que les informacions que els estats donen estiguin en part pensades per controlar l’opinió pública i el comportament; que les mesures que implementin busquin la disciplina social abans que la cooperació, i que el marc conceptual que expliqui la necessitat de dur a terme el conjunt d’intervencions sigui més propi de la retòrica d’una caserna que del discurs pròpiament democràtic, són procediments autoritaris que parteixen del supòsit que la ciutadania és a priori sospitosa de ser irresponsable i que abans que res cal assegurar-ne el control.  
Ara és un moment adequat per d’interrogar-se sobre si tenim prou elaborat un marc discursiu democràtic per abordar una crisi com la que estem patint. Un que no tiri del bagul de la retòrica autoritària centrada en la disciplina, el sacrifici i l’èpica de combat que sovinteja en les arengues polítiques i les cròniques periodístiques. Un que no es fonamenti en la voluntat de control i l’amenaça de la força. Un marc democràtic que confiï en la capacitat de la ciutadania per col·laborar i que depengui en darrera instància del seu consentiment per prendre mesures. Aquesta no és una qüestió menor en un marc d’emergència, perquè, per exemple, limitar els moviments de la població pot ser una mesura necessària, però en termes democràtics és innecessari generar un clima discursiu -i una praxi política- fonamentat en la coacció contra les llibertats. Perquè si en democràcia l’ideal normatiu és el control popular sobre el poder, aquest valor s’ha de poder conjugar també en situacions d’emergència. Dit d’una altra manera, el risc és que quan s’assumeix que l’autoritarisme és funcional a la gestió de les emergències, l’aspiració de la democràcia passa a ser un valor relatiu. En canvi, una qualitat de les democràcies és precisar situacions socials diferents, no igualar amb la retòrica i les mesures que se’n deriven el que en la realitat no és igual. La màxima del confinament, per exemple, ens ha dut a igualar en condicions de confinament situacions personals i familiars marcadament desiguals.
2.   Valors culturals sota pressió de la pandèmia
De l’individualisme autocentrat a la consciència de la col·lectivitat
A Occident venim d’un llarg període de promoció de la individualitat com a centre d’operacions de la vida social. Es mesura per la capacitat de consumir objectes i serveis que ens proporcionen satisfacció, així com per l’esforç expressiu que suposa construir la pròpia individualitat diferenciada de la dels altres. Però ara la batalla per contenir la propagació vírica i les mesures de contenció de l’emergència social trenquen amb l’evolució normal del paradigma de la individualitat. Perquè les mesures que s’imposen per preservar la salut i les que s’assagen per contenir l’empobriment de les condicions de vida reclamen una visió col·lectiva de la dinàmica social. Els valors funcionals per a aquest col·lectivisme antipandèmic tenen a veure amb la capacitat de sacrifici grupal i la cooperació disciplinada entre persones, valors oposats a una concepció autocentrada de la pròpia individualitat. Equival això a afirmar la mort de l’individualisme? En absolut. Però sí que posa de relleu la primera persona del plural en els reptes d’organització social que la pandèmia imposa. 
De l’esperança pel progrés a l’evidència sistèmica de la desprotecció 
Ens aclapara una sensació creixent d’estar a descobert de condicions externes a la nostra capacitat de control. Podem contagiar-nos d’una nova malaltia que no sabem per un corre. Alhora, creix la sensació de desprotecció provocada per l’agudització de les desigualtats socials, pel desesperançat pronòstic que globalment ens empobrirem, pel fet incontrovertible que els que vivien al dia ja no ho podran fer, per la constatació que els segments de població que ja les passaven magres ara encara s’enfonsaran més. En aquest sentit, Intermón Oxfam calculava per a principis d’any que unes 800.000 persones arreu de l’Estat haurien lliscat cap a condicions de pobresa severa (calculades per viure amb menys de 16 € per dia), engruixint fins a 5,1 milions les persones que es troben en aquesta situació d’extrema vulnerabilitat (d’un 9’2% registrat abans de la pandèmia fins al 10,86%). La taxa de pobresa relativa (calculada per disposar de 24 € per dia) també s’incrementaria: d’un 20,7% abans de la Covid-19 a un actual 22,9%, un total de 10,9 milions de persones. 
Abans de la pandèmia no ens sentíem vitalment protegits, però encara hi havia marge per pensar que l’esforç individual a l’hora de tirar endavant tenia alguna cosa a veure amb la sort o dissort vers el nostre futur biogràfic. En qualsevol cas, aquesta era una incertesa que patíem interiorment; ara la incertesa sobre l’esdevenir és completament sistèmica i hi ha la constatació que les coses a curt empitjoraran. D’aquí la importància que, més enllà de la salut, s’abordin i es despleguin immediatament les polítiques públiques de contenció de la crisi socioeconòmica, perquè una societat no és viable si la seva previsió de futur es resumeix en el pronòstic de la caiguda.
De l’inconformisme a la disciplina social 
Hem estat societats que han promogut l’inconformisme a diferents nivells: com a actitud necessària per a la innovació econòmica, en tant que element de ruptura cap a noves formes d’acció política i com a motor de les lliures determinacions dels individus. Però l’expansió de la pandèmia ha generat un clima de vigilància transversal que imposa conformar-se amb la situació viscuda. Preval un estat anímic d’alerta permanent: d’una banda, per protegir-nos i protegir els nostres familiars i amics; de l’altra, però, per jutjar si els altres fan prou per no infectar-nos a nosaltres. Aquesta actitud tensionada de vigilància muta fàcilment cap a una voluntat de control que és a la base de l’autoritarisme. Els exercicis de control social vertical (el poder exercit per les autoritats) i horitzontal (el de la vigilància entre grups i persones) tenen en comú que bloquegen l’inconformisme creatiu que és l’essència de la innovació social i l’evolució de la democràcia. En aquest sentit, el negacionisme militant respecte de la mateixa existència de la pandèmia, ens ha agafat amb el pas canviat. Un inconformisme que beu de l’extrema dreta postmoderna i de l’esoterisme anticientífic de col·lectius que passarien per ser d’esquerres a primer cop d’ull, és l’ariet de protesta imprevist contra les polítiques públiques antipandèmiques.  
De la sobrevaloració de la vida a l’ocultació de la vellesa
Tot fent panegírics a la vida, hem rematat la vellesa. El fet és que, culturalment parlant, en les nostres contrades esdevenir un vell, ser una vella, és concep per regla general com un inconvenient que voreja l’estigma. S’ha parlat molt d’edisme en relació als infants i la gent jove, en el sentit que són segments de població que no es tenen prou en compte des del punt de vista de les generacions adultes. Però per molt que s’exposin les dificultats incontestables dels i les joves per tirar endavant, els valors que mouen les nostres societats s’adscriuen sempre a ideals relacionats amb la força de la joventut: la innovació, la inconformitat, la transgressió, el canvi, la novetat, l’acció, la vigorositat. Ser vell és un contrasentit biogràfic respecte d’aquests ideals. És més, ser gran, ser massa gran, i mantenir-se actiu en espais de significació social projecta en societat un deix de sospita. Perquè s’entén que algú que és massa vell ja no podrà aportar res de nou ni tindrà les facultats d’algú altre més jove. Richard Sennett diu que vivim en societats que menyspreen l’experiència i lloen per sistema les innovacions, quelcom que va de perles per a un model econòmic fonamentat en la proliferació constant de més i nous productes, noves tendències, i un consum que cerca la novetat com a element de singularitat. Les coses, per anar bé i perquè la roda rodi, han de durar poc. Menyspreem l’experiència i temem per paralitzant la dependència. Aquest és el marc referencial que constitueix el rerefons cultural a l’escàndol vers la mortaldat en massa de persones grans institucionalitzades en residències.    
En conclusió, el marc social i cultural de la pandèmia composa una tendència de fons que acompanya l’emergència sanitària. Que sigui una tendència no significa que sigui indiscutible ni irreversible. Però després d’aquesta monumental sacsejada de la Covid-19 sobre les nostres rutines de vida, prendrà importància quina sigui l’evolució dels valors que haurem covat en el període més dur de l’emergència sanitària. En síntesi, dues són les opcions que tenim al davant: la d’aprofundir en la cooperació democràtica pròpia de l’exercici de la ciutadania, o bé la de lliurar-nos a un autoritarisme tecnocràticament informat i èticament justificat per la màxima de la protecció de la vida, a qualsevol preu. 
Xavier Godàs
Sociòleg i consultor de polítiques públiques
Vilassar de Mar, 13 d’abril de 2021
CONSEQÜÈNCIES SOCIALS DE LA PANDÈMIA
 Alcamí Pertejo, José. Coronavirus: ¿la última pandemia?. Madrid: Oberon, [2020]. 215 p. ISBN 9788441542846.
Innerarity, Daniel. Pandemocracia: una filosofía de la crisis del coronavirus. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2020. 152 p. ISBN 9788418218668.
Osterholm, Michael. La Amenaza más letal: nuestra guerra contra las pandemias y cómo evitar la pròxima. Barcelona: Editorial Planeta, 2020. 382 p. ISBN 9788408231493.
Padilla Bernáldez, Javier. Epidemiocracia: nadie está a salvo si no estamos todos a salvo.
Madrid: Capitán Swing, [2020]. 223 p. ISBN 9788412197945.
Teletrabajo: vivir y trabajar major. [Barcelona]: Profit Editorial, 2020. 199 p. ISBN 9788417942878.
Torralba Roselló, Francesc. Vivir en lo esencial: ideas y preguntas después de la pandèmia.
Barcelona: Plataforma Editorial, 2020. 176 p. ISBN 9788418285233.
Trías de Bes, Fernando. La Solución Nash: la reactivación económica tras el COVID-19.
Barcelona: Paidós, 2020. 157 p. ISBN 9788449337413.
Zizek, Slavoj. Pandèmia: la covid-19 trasbalsa el món. Barcelona: Editorial Anagrama, 2020. 138 p. ISBN 9788433916426.
ALTRES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA
El Buen gobierno 2.0: la gobernanza democrática territorial: ciudades y regiones por la cohesión social y una democracia de calidad. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. 492 p. ISBN 9788498768510.
Covidosofía : reflexiones filosóficas para el mundo pospandemia. Barcelona, España: Paidós, 2020. 145 p. ISBN 9788449337543.
El Empleo en la era digital: cómo cambiará nuestro trabajo tras el COVID-19. [A Coruña]: Ediciones Almuzara, 2020. 232 p. ISBN 9788418346163.
Fernández Millán, Juan M. Psicología aplicada a la ayuda en situaciones de emergencia y catástrofe: lo que hemos aprendido del coronavirus. Madrid: Ediciones Pirámide, [2020]. 261 p. ISBN 9788436843712.
Fornés, Antonio. ¿Son demócratas las abejas?: la democracia en la época del Coronavirus. Barcelona: Editorial Diéresis, S. L., 2020. 223 p. ISBN 9788418011092.
Godàs, Xavier. El Concepte de nous moviments socials: una revisió crítica. Barcelona: Fundació Nous Horitzons, 2004. 55 p.
Krastev, Ivan. ¿Ya es mañana?: cómo la pandemia cambiará el mundo. Barcelona: Debate, 2020. 105 p. ISBN 9788418006876.
López-Goñi, Ignacio. Preparados para la próxima pandemia: reflexiones desde la ciència. Barcelona: Ediciones Destino, 2020. p.ISBN 9788423358250.
Miralles, Francesc. Tot anirà bé: 20 visions positives per afrontar el món després de la pandèmia. Barcelona: Ara llibres, 2020. 176 p. ISBN 9788417804473.
El Mundo después de la Covid-19. Barcelona: La Vanguardia, 2021. 96 p.
Ruiz-Domènec, José Enrique. L’Endemà de les grans epidèmies: de la pesta bubònica al coronavirus.  Barcelona: Rosa dels Vents Editorial: Penguin Random House Grupo Editorial, 2020. 131 p. ISBN 9788418033230.
Sartorius, Nicolás. La Nueva anormalidad: por una normalidad nueva. Barcelona: Espasa, [2020]. 318 p. ISBN 9788467060843.
Torres López, Juan. El Crash de la COVID-19: análisis de una crisis diferente a todas las demás, entendiendo sus efectos, sus remedios y lo que puede venir. Madrid: Pirámide, [2020]. 397 p. ISBN 9788436843637.

Dimarts, 9 i 23 de març de 2021 a les 6 de la tarda.

Videoconferència, Enllaç per la plataforma Zoom, Vilassar de Mar.

 Joan Tres i Arnal:  “Homenatge a JOSEP CARNER ” 

 9 de març 2021: “De nen prodigi a príncep de les lletres”

 3 de març 2021: “Del Carner satíric al Carner místic”

Joan Tres i Arnal, és llicenciat en Psicologia i Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i escriptor. President de l’Associació Cultural Gabriel Ferrater. 
Josep Carner és una figura excepcional dins de la poesia catalana del 1900, periodista, polític, narrador, poeta, dramaturg, traductor. És el màxim exponent de la poesia noucentista. Als onze anys ja publicava articles als diaris amb pseudònim, i aviat es creà al seu voltant tota una llegenda que l’acompanyà fins la mort. Fou temut per la seva ironia i admirat per la seva poesia. Ingressà en el cos diplomàtic i abandonà Catalunya el 1921 per fer de cònsol a Gènova,  Costa Rica, Le Havre, Beirut, on el sorprèn la guerra civil. Marxa exiliat a Mèxic, i finalment s’establí a Brussel·les fins la seva mort.
Llibres i articles publicats: * Francesc Comte. Il·lustracions del comtats del Roselló, Cerdanya i Conflent. Biblioteca Torres Amat, n. 16, Ed. Curial, Barcelona, 1995. * Cristòfol Despuig. Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, edició crítica, Lectures de Literatura Catalana, n. 2. Ed. curial, Barcelona, 1996. * Repertori de Manuscrits catalans (1474-1620). Volum I, amb d’altres autors, sota la direcció d’Eulàlia Duran. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1998 * Serra i Postius. Lo Perquè de Barcelona, edició i estudi. Autors Catalans Antics, Fundació Pere Coromines, Barcelona 2006. * Literatura de la Revolució i la Contrarevolució (1789-1849). Volum IV. Com a col·laborador amb en Max Cahner. Ed . Curial, Barcelona, 2011. * Literatura de la Revolució i la Contrarevolució (1789-1849). Volum V (En procés d’edició) * Coordinador i articulista del monogràfic: Max Cahner. artífex de la recupreració cultural i creador d’estructures d’estat. (Barcelona 2015). President de l’Associació Gabriel Ferrater Gestor de l’Espai Poètic a l’Auditori de Sant Cugat. Membre del jurat del premi Gabriel Ferrater de Secundària
HOMENATGE A JOSEP CARNER
  • Carner, Josep. Josep Carner i Carles Riba: L‘aventura de dos poetes. Barcelona. ECSA Diputació de Barcelona 2003. 2 v. ISBN 8484376117.
  • Carner, Josep. Poesies escollides. Barcelona: Edicions 62. 1994. 174 p. ISBN 8429714731  
  • Carner, Josep. Supervivent d’un cant remot: antologia poètica. Barcelona: Educaula, 2011. 119 p. ISBN  9788415192244.
  • Casajuana, Carles. Retorn. Barcelona: Columna, 2017. 278 p. ISBN 9788466422888.
  • Oliva, Salvador. Epístoles a Josep Carner. Barcelona: Quaderns Crema, 2017.101 p. ISBN 9788477275831
  • Sala, Jordi. L’Estètica de Josep Carner: la poesia de tema amorós. Barcelona: Curial: Abadia de Montserrat, 2000. 288 p. ISBN 8484151808.
  • Subirana, Jaume. Josep Carner: l’exili del mite: 1945-1970. Barcelona: Edicions 62, 2000. 395 p. ISBN 8429747559
  • Medina, Jaume. Les dames de Josep Carner. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1998. 97 p. ISBN 8478269096.
  • Ortín, Marcel. La prosa literària de Josep Carner. Barcelona: Quaderns Crema, 1996. 535 p. ISBN 8477271739
  •  
  • FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A ALTRESBIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA 
    •  
    • Aulet, Jaume. Josep Carner i els orígens del Noucentisme. Barcelona: Curial, 1992. 373 p. ISBN 8472563723.
    • Cabré, Lluís. El cor quiet, de Josep Carner. Barcelona: Empúries, 1985. 62 p. ISBN 8475960286.
    • Calders, Pere. Josep Carner. Argentona: L’Aixernador, 1991.129 p. ISBN 8486332761.
    • Carneriana: Josep Carner, vint-i-cinc anys després. Barcelona: Proa, 1995246 p. ISBN 8482562029.
    • Ferraté, Joan. Papers sobre Josep Carner. Barcelona: Empúries, 1994. 155 p. ISBN 8475964354.
    • Josep Carner: llengua, prosa, poesia. Barcelona: Empúries, 1985. 134 p. ISBN 8475960413.
    • Malé i Pegueroles, Jordi. Auques i ventalls, de Josep Carner. Barcelona: Empúries, 1995. 101 p. ISBN 8475964524.
    • Manent, Albert. Josep Carner i el Noucentisme: vida, obra i llegenda. Barcelona: Edicions 62, 1988. 362 p. ISBN 842970101X.
    • Marrugat, Jordi. Josep Carner: 1914: la poesia catalana al centre de la modernitat europea. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2015. 225 p. ISBN 9788498837988.

Dimarts, 23 de febrer de 2021 a les 6 de la tarda.

Videoconferència, Enllaç per la plataforma Zoom, Vilassar de Mar.

Brigitte Vasallo: “EL FEMINISME COM A EINA (QUE DE VEGADES FUNCIONA I DE VEGADES NO)”

Brigitte Vasallo, escriptora i activista centrada en la islamofòbia, la interseccionalitat, el gènere i el racisme. Investiga sobre la construcció d’alteritat, la violència i el capitalisme travessats per relacions de gènere.
És docent al Màster en Gènere i Comunicació de la UAB i col·laboradora del Pla Barcelona Intercultural.
Dona tallers sobre islamofòbia de gènere i sobre construccions LGTBI amb perspectiva transcultural
Participa com a consultora en projectes internacionals, a la Universitat de Lisboa, Coïmbra… sobre afectivitats, gènere, llenguatge i diversitats.
Col·labora amb el diari Ara, El Salto, Pikara Magazine, Crític i RAC1.
Fa teatre a la Companyia Biguette Ballasco.
Al 2019 comissiona el I Festival de Cultura Txarnega de Barcelona dins del marc del programa de la Primavera Republicana.
Ha escrit la novel·la PornoBurka (2013), prologada per Joan Goytisolo, l’assaig Pensamiento Monógamo, terror poliamoroso ( 2018), Mentes insanas,  (2020) i nombrosos relats en llibres col·lectius com Un esforç més  (2013) coordinat per Espai en blanc, (H)amor (2016) o Relatos Marranos (2014), entre altres.

FEMINISME AL SEGLE XXI

  • Adichie, Chimamanda Ngozi. Tothom hauria de ser feminista.
  • Dolera, Leticia. Morder la manzana: la revolución será feminista o no será. Barcelona: Planeta, 2018. 286 p. ISBN 9788408182627
  • ¡Imparables!: feminismos y LGTB+. Barcelona: Astronave, 2018. 174 p. ISBN 9788467932270
  • MacCann, Hannah. El Libro del feminismo. Madrid: Akal, 2020. 352 p. ISBN 9788446048282.
  • Olid, Bel. A contrapel: o per què trencar el cercle de depilació, submissió i autoodi. Barcelona: Edicions Destino, novembre del 2020. 73 p. ISBN 9788497103039.
  • Olid, Bel. Feminisme de butxaca: kit de supervivència. Barcelona: Angle, 2017. 126 p. ISBN 9788415307594.
  • Oltra, Ariadna. Sóc feminista i no ho sabia: reflexions d’una dona que creia que podia fer (quasi) el mateix que un home. Barcelona: Rosa dels Vents, 2019. 155 p. ISBN 9788417444372.
  • Varela Menéndez, Nuria. Cansadas: una reacción feminista frente a la nueva misogínia. Barcelona [etc.]: Ediciones B, 2017. 215 p. ISBN 9788466660693.
  • Varela Menéndez, Nuria. Feminismo 4.0: la cuarta ola. Barcelona: Ediciones B, octubre de 2019. 261 p. ISBN 9788466664431
FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A ALTRES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Arruzza, Cinzia. Manifest: feminisme per al 99%. Barcelona: Tigre de Paper, 2019. 103 p. ISBN 9788416855414.
Despentes, Teoria King Kong. Barcelona: L’Altra, 2018. 148 p. ISBN 9788494782916.
Gomez, Lula. Eres una caca: guía para entender y desmontar el machismo. Barcelona: Plan B, 2019. 156 p. ISBN 9788417001704.
Murnau, María. Feminismo ilustrado. Barcelona: Montena, 2017. 139 p. ISBN 9788490438404.
Nou sobiranisme i feminismes: identitat i democràcia al segle XXI. Palma (Mallorca): Lleonard Muntaner Editor, 2019. 224 p. ISBN 9788417153878.
Solnit, Els Homes m’expliquen coses. Barcelona: Angle, 2016. 172 p. ISBN 9788415307518.
Vasallo, Mentes insanas: ungüentos feministas para males cotidianos. Barcelona: RBA Libros, 2020. 233 p. ISBN 9788491875789

 

Ens trobareu a:
Biblioteca Ernest Lluch i Martín
Carrer Santa Eulàlia, 66-80
08340 Vilassar de Mar
Tel. 937 506 834
b.vilassarm.elm@diba.cat
http://bibliotecavirtual.diba.cat/vilassar-de-mar-biblioteca-ernest-lluch-i-martin
Seguiu-nos a:
Twitter: @Biblioteca_VdM
Facebook: www.facebook.com/biblioteca.ernestlluch

Dimarts, 9 de febrer de 2021 a les 6 de la tarda.
Videoconferència, Enllaç per la plataforma zoom, Vilassar de Mar.9

 Juan Manuel del Pozo: “LES CIUTATS EDUCADORES: EDUCACIÓ DEMOCRÀTICA, DEMOCRÀCIA EDUCATIVA”

Joan M. del Pozo Álvarez, com a polític, ha estat diputat al Congrés i al Parlament, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Girona i conseller d’Educació i Universitats en el darrer govern de Pasqual Maragall. Ha estat també conseller de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Actualment és el Síndic de la Universitat de Girona.

Els Carrers de la democràcia: l’espai públic de les noves ciutats. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, 2001. 211 p. ISBN 8477947503.

  • Cómo educar en valores: materiales, textos, recursos y técnicas. Madrid: Narcea, 1998. 310 p. ISBN 8427710992.
  • Corbella i Roig, Joan. Educar amb valors: una eina per ser feliç. Barcelona: Columna, 2007. 140 p. ISBN 9788466407533.
  • Del civisme al dret a la ciutat: repolitització de la vida en comú a la ciutat del segle XXI. Barcelona: Icària, 2019. 272 p. ISBN 9788498889277.
  • Levi-Montalcini, Rita. Atrévete a saber. Barcelona: Crítica, 2013. 188 p. ISBN 9788498925944.
FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A ALTRES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
 
  • Democracia intercultural i ciutat educadora. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, cop. 2006. 56 p. ISBN 8498031656.
  • Democràcia, tecnologia i ciutat = Democracy, technology and the city. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, cop. 2014. 72 p. ISBN 9788461727612.
  • Lobo, Ricard. Ciutadans del món: per un civisme de la globalitat. Cànoves i Samalús: Proteus, 2009. 236 p. ISBN 9788493699949.
  • Pascual, i Esteve, Josep M. Govern relacional i cohesió social: nou lideratge polític local per a la gobernança de ciutats inclusives. Barcelona: Diputació de Barcelona. Àrea de Benestar Social, 2008. 128 p. ISBN 9788498033007.
  • Sennett, Richard. Construir i habitar: ètica per a la ciutat. Barcelona: Arcàdia, 2019. 452 p. ISBN 9788494820533.
  Ens trobareu a:
Biblioteca Ernest Lluch i Martín
Carrer Santa Eulàlia, 66-80
08340 Vilassar de Mar
Tel. 937 506 834
b.vilassarm.elm@diba.cat
http://bibliotecavirtual.diba.cat/vilassar-de-mar-biblioteca-ernest-lluch-i-martin
Seguiu-nos a:
Twitter: @Biblioteca_VdM
Facebook: www.facebook.com/biblioteca.ernestlluch

Dimarts, 26 de gener de 2021 a les 6 de la tarda.
Videoconferència, Enllaç per la plataforma zoom, Vilassar de Mar.

 Eulàlia Vintró : “EL LLEGAT CULTURAL DE LA GRÈCIA CLÀSSICA”
Eulàlia Vintró Castells (Barcelona, 30 d’agost de 1945), llicenciada en filologia clàssica, professora universitària i política catalana.
Del 1967 al 1974 fou professora de filologia grega a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1970. Ocupà el lloc de vicedegana del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya i Balears (1971-77).
El 1983 accedí al càrrec de regidora d’ensenyament a l’Ajuntament de Barcelona, i un any més tard fou diputada al Parlament de Catalunya. Des del curs 1984-85 és catedràtica de filologia grega.
Fou diputada al Congrés de Diputats (1979-1982). Arran de les eleccions municipals del 1987 passà a ser tercera tinent d’alcalde i responsable de cultura i joventut, càrrec que canvià pel de responsable de benestar social.
Fou candidata d’IC-Els Verds a les eleccions municipals del maig del 1995, arran de les quals es convertí en segona tinent d’alcalde. Exercí aquest càrrec fins a les eleccions del 1999. L’any 2001 rebé la Creu de Sant Jordi.
Ha publicat els següents articles:
Alsina, J.; Vintró, E., Hipòcrates. Tractats mèdics. I, Barcelona 1972.
Vintró, E., Hipócrates y la nosología hipocrática, Barcelona 1973.
Vintró, E., Luciano. Historia verdadera. Timón. Prometeo y Diálogos de las hetairas, Barcelona 1974.
Vintró, E., “Cratino: Comedia y política en el siglo V”, BIEH IX, 1975, 45-66.
Alsina, J.; Vintró, E., Hipòcrates. Tractats mèdics. II, Barcelona 1976.
Vintró, E., La utilització del món clàssic en el naixement de l’òpera” en Estudios Clásicos Apophoreta Philologica Emmanueli, Fernández-Galiano a sodalibus oblata, Madrid 1984, 437-442.
Vintró, E., “El món grec a Wagner”, Ítaca 1, 1985, 127-146.
Vintró, E., “El movimiento sofístico. El nacimiento de la retórica”, biTARTE. Revista quatrimestral de humanidades 26, Donostia 2002, 5-22.
Vintró, E.; Mestre, F.; Gómez, P., “Noves vies docents en l’aprenentatge del grec clàssic a la Universitat” en 3r. Congreso Internacional docencia universitaria e investigación, Girona 2004.
Autora del llibre “Hipòcrates i la nosologia hipocràtica” (Barcelona
1976).
Actualment coordina el GIDC (Grup d’Innovació Docent Consolidat) Electra al Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona.
“El llegat cultural de la Grècia clàssica”
FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A LA BIB. ERNEST LLUCH I MARTÍN
 
Antela Bernárdez, Borja. Pèricles no hi és: breu història de l’antiga Grècia. Barcelona: UOC, 2009. 141 p. ISBN 9788497888691.
Iriarte, Ana. Democracia y tragedia. Torrejón de Ardoz: Akal, 1996. 63 p. ISBN 8446006162.
Lane Fox, Robin. El mundo clásico: la epopeya de Grecia y Roma. Barcelona: Crítica, 2007. 825 p. ISBN 9788484328988.
Lledó, Emilio. Fidelidad a Grecia: “lo bello es difícil” y otras ideas que nos enseñaron los griegos. Barcelona: Taurus, 2020. 228 p. ISBN 9788430623532.
Montanelli, Indro. Història dels grecs. Barcelona: Destino, 2009. 372 p. ISBN 9788497101042.
Ratto, Stefania. Grecia. Barcelona: Electa, 2007. 383 p. ISBN 9788481564235.
Vernant, Jean-Pierre. Los orígenes del pensamiento griego. Barcelona: Paidós, 1992. 145 p.  ISBN 847509743X.
FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A ALTRES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
La Antigua Grecia: historia política, social y cultural. Barcelona: Crítica, cop. 2011. 554 p. ISBN 9788498921700.
Armengol, Rogeli. El pensamiento de Sócrates y el psicoanálisis de Freud. Prólogo de Eulàlia Vintró. Barcelona: Paidós: Fundació Vidal i Barraquer, 1994. 287 p. ISBN 9788449300301.
Garcia Gual, Carlos. Grecia para todos. Barcelona: Espasa, 2019. 193 p. ISBN 9788467054804.
Gaspari, Ilaria. Seis semanas con los filósofos griegos. Barcelona: Lumen, 2020. 169 p. ISBN 9788426408280.
Jenkyns, Richard. Un paseo por la literatura de Grecia y Roma. Barcelona: Planeta, cop. 2015. 299 p. ISBN 9788498928709.
Ollero de Landáburu, Gonzalo. Breve historia de la vida cotidiana de la Grecia clásica: costumbres, cultura y tradiciones. Madrid: Nowtilus, 2019. 300 p. ISBN 9788499679310.
  Ens trobareu a:
Biblioteca Ernest Lluch i Martín
Carrer Santa Eulàlia, 66-80
08340 Vilassar de Mar
Tel. 937 506 834
b.vilassarm.elm@diba.cat
http://bibliotecavirtual.diba.cat/vilassar-de-mar-biblioteca-ernest-lluch-i-martin
Seguiu-nos a:
Twitter: @Biblioteca_VdM
Facebook: www.facebook.com/biblioteca.ernestlluch
Top

Login


Create an Account!
Forgot Password?
Registration is disabled.

Want to Login?

Forgot Password?