CONFERÈNCIES CURS 2019-2020

Comunicat pel que fa a l’ajornament  i un nou plantejament d’activitats en un entorn virtual: TASTETS CULTURALS A L'AULA. (Anexes lliures en temps de confinament)

Dimarts, 16 de juny de 2020 a les 6 h de la tarda.

TASTETS CULTURALS A L'AULA. "Lliçó de Màrius Serra a la Facultat de Traducció i Interpretació".

Com el seu títol indica es tracta d’una exposició sobre els criteris a tenir en compte al fer una traducció.
Màrius Serra exposa de forma clara i simpàtica els resultats d’aplicar diversos conceptes que ens ajudaran a valorar les traduccions.

Dimarts, 2 de juny de 2020 a les 6 h de la tarda.

TASTETS CULTURALS A L'AULA: "Pensaments i vivències del temps humà"

Joan Manuel del Pozo exposa de forma lúcida les diferents etapes de la vida i ens dona algunes claus per entendre-les i valorar-les i així gaudir-les amb la ètica i el benestar.
La qüestió del temps, del seu pas per nosaltres –o de nosaltres per ell–, sempre ha inquietat les persones. Tan important com la comprensió intel·lectual o teòrica del temps és la proposta de viure’l, és a dir, “passar-lo”, “fer-lo servir”, “gaudir-ne” o fins i tot “perdre’l”. Parteix de la forma com la societat actual ens fa viure el temps; i contempla la possibilitat de millorar-ne l’educació i la vivència per ajudar l’equilibri psíquic i el creixement cognitiu, ètic i social de la ciutadania.
Els valors socials i humans de les persones s’haurien de replantejar després de l’actual pandèmia. Les reflexions que el doctor Joan Manuel del Pozo comunica, tot i sent la conferència anterior a la crisi sanitària, són molt adients i poden ajudar, amb coneixement i criteri, a fer una societat més justa.

Dimarts, 19 de maig de 2020 a les 6 h de la tarda.

TASTETS CULTURALS A L'AULA: "Càtars, heretges o bons homes?"

Es tracta  del programa de TV3  Mil·lenium dedicat als càtars, i presentat per Ramon Colom Esmatges,amb títol: Càtars, heretges o bons homes? Hi participen: Jordi Savall i Bernadet , Victòria Combalia i Dexeus, Eduard Berga Salomó, Almudena Blasco Vallés, Sergi Grau Torras, Jordi Finestres Martínez i Antoni Dalmau i Ribalta.

Dimarts, 14 de maig de 2020 a les 6 h de la tarda.

TASTETS CULTURALS A L'AULA: "Cultura pictòrica amb Mariona Millà"

Dimarts, 5 de maig de 2020 a les 6 h de la tarda.

TASTETS CULTURALS A L'AULA:"¿Por qué Grecia? La fuerza del elemento griego en la conformación de la cultura"

Eulàlia Vintró (Barcelona, 1945) ha viscut tota la seva vida entre la universitat i la política. Catedràtica de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona, ha estat diputada al Congrés, diputada al Parlament i regidora a l’Ajuntament de Barcelona. Des dels seus càrrecs institucionals, mai no va deixar de banda el seu compromís ni amb l’educació ni amb l’esquerra.
En l’entrevista amb Josep Puigbó, Vintró explica què li va suposar estudiar Filologia Clàssica en una universitat en plena ebullició política i cultural als anys 80, i perquè va triar el grec abans que el llatí. Parla de la importància de la retòrica i del valor que se li hauria de donar a la paraula. Reconeix que li hauria agradat ser alcaldessa de Barcelona i lamenta com va perdre la seva aspiració de ser rectora de la UB.

Dimarts, 21 d'abril de 2020 a les 6 h de la tarda.

TASTETS CULTURALS A L'AULA:"El día que la prensa dejó de leernos"

Pere Rusiñol, periodista i soci fundador d’Alternatives Econòmiques, en la conferència ‘El dia que la premsa va deixar de llegir-nos’ durant la Universitat d’Estiu de Podem a Cadis. Al costat de Olga Rodríguez, Fernando Berlín, Cristina Fallarás, tots ells professionals de la comunicació.

Dimarts, 14 d'abril de 2020 a les 6 h de la tarda.

TASTETS CULTURALS A L'AULA: "Pensamiento monógamo. Terror poliamoroso".

Durant aquesta època de confinament i seguint la proposta dels Tastets Culturals, proposem una entrevista de la periodista Milagros P. Oliva  a la filòsofa i escriptora Brigitte Vasallo .
Proposem escoltar-lo si voleu a les 6 h de la tarda, com un complement temàtic de la conferència quinzenal de l’Aula.
Esperem que us agradi i cuidem-nos molt.
Per més informació sobre Brigitte Vasallo us recomanen el documental del CCCB.

Dimarts, 24 de març de 2020 a les 6 h de la tarda.

TASTETS CULTURALS A L'AULA: "Jacint Verdaguer  Un escriptor per a un poble"

En primer lloc hem pensat  penjar a la nostra pàg. web (www.aulavilassardemar.cat) la següent entrada: Jacint Verdaguer Un escriptor per a un poble. Es tracta d’un documental de 57 minuts.
Proposem escoltar-lo si voleu a les 6 h de la tarda, com un complement temàtic de la conferència quinzenal de l’Aula.
Esperem que us agradi i cuidem-nos molt.

Dimarts, 24 de març de 2020 a les 6 h de la tarda.
Sala Roser Carrau, Centre Cultural Can Bisa, Vilassar de Mar.

Anna Maluquer i Ferrer "El meu Verdaguer"

Anna Maluquer i Ferrer poeta i rapsoda

Dimarts, 10 de març de 2020 a les 6 h de la tarda.
Sala Roser Carrau, Centre Cultural Can Bisa, Vilassar de Mar.

Marc Eguiguren "El Brexit i altres reptes per Europa"

Dr. Marc Eguiguren Huerta,  director executiu de l’Aliança Global per a una Banca amb Valors.
Economista, Doctor en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Politècnica de Catalunya i professor de Departament d’Organització d’Empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya. Membre de el consell d’administració de diverses societats entre les quals sobresurten Triodos Bank, NV (Països Baixos) i Catalunya en Miniatura, S.L. Ha estat director general de Grup Empresarial Inmark, SA, conseller delegat de Makeateam, SA i director general i fundador de Grup Network. En etapes anteriors va dirigir l’àrea d’escola de negocis de Les Heures – Universitat de Barcelona i va ocupar càrrecs executius en grans bancs i en empreses de consultoria a nivell internacional.

Dimarts, 25 de febrer de 2020 a les 6 de la tarda.
Sala Roser Carrau, Centre Cultural Can Bisa, Vilassar de Mar.

Dr. Manuel Puig Domingo "El Campus de Can Ruti:Una oportunitat per la ciència mèdica"

Manuel Puig Domingo, professor de grau de Medicina de la UAB, cap del servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Institud Germans Trias de Barcelona. Director de la Fundació Rossend Carrasco i Formiguera.
 Doctor en Medicina  per la UAB, va fer la residència al servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital de Sant Pau i va passar dos anys com a investigador i professor a la University of Texas Health Science Center. Fins l’any 1999 va exercir l’assistència i la investigació a Sant Pau, on va ser l’encarregat de coordinar el laboratori d’Endocrinologia Experimental. També ha estat director mèdic del Consorci Sanitari del Maresme, director de Recerca de l’Hospital de Mataró i vicepresident de les sSocietats Catalana i Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició.
Diplomat en Gestió de Serveis Sanitaris, entre el 2003 i el 2010 va treballar en el servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Clínic de Barcelona. Des de 2010 és el cap de el servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Germans Trias i des de 2011 director de la Fundació Rossend Carrasco i Formiguera.
El doctor Puig és professor del grau de Medicina de la UAB; ha dirigit quatre tesis doctorals i ha signat 26 projectes de recerca com a investigador principal. Compta amb 151 publicacions en revistes científiques nacionals i internacionals i ha estat editor de dos llibres sobre endocrinologia, a més d’autor de 42 capítols en obres de la mateixa especialitat. Ha obtingut cinc premis de societats científiques o professionals.
 

Jordi Agustí Ballester "Jaume Almera i els origens de la paleontologia a Catalunya"

Dimarts, 11 de febrer de 2020 a les 6 de la tarda.
Sala Roser Carrau, Centre Cultural Can Bisa, Vilassar de Mar.

Ignasi Terradas Saborit "La justícia en los pobles primitius"

Ignasi Terradas Saborit, catedràtic d’Antropologia Social a la Universitat de Barcelona. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Psicologia, UB). Doctorat en Filosofia (Sociologia, Universitat de Manchester).
Quin sistema jurídic preval en els anomenats pobles primitius o societats àgrafes. Tipus de judicis que hi tenen lloc, com esmenen i redrecen els danys i perjudicis produïts. Quina importància hi té la part ofesa o víctima en comparació amb el nostre procés penal. Paper de la venjança en relació a la justícia i el seu ordenament jurídic. Relacions amb els límits del nostre dret penal i la justícia restaurativa.
FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A LA BIB. ERNEST LLUCH I MARTÍN

 

  • Cavalli Sforza, Luigi Luca. La evolución de la cultura: propuestas concretas para futuros estudios. Barcelona: Anagrama, cop. 2007. 202 p. ISBN 9788433962539.
  • Fernández Martínez, Víctor M. Prehistoria: el largo camino de la humanidad. Madrid: Alianza, cop. 2007. 304 p. ISBN 9788420678641.
  • Lewis-William, David; Pearce, David. Dentro de la mente neolítica: conciencia, cosmos y el mundo de los dioses. Tres Cantos: Akal, cop. 2009. 334 p. ISBN 9788446028437.
  • Marina, José Antonio; Rambaud, Javier. Biografía de la humanidad: historia de la evolución de las culturas. Barcelona: Ariel, 2018. 573 p. ISBN 9788434429352.
  • Santacana, Joan. Las primeras sociedades. Madrid: Anaya, 2002. 96 p. ISBN 8420733660.


FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A ALTRES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

 Morris, Ian. Cazadores, campesinos y carbón: una historia de los valores de las sociedades humanas. Barcelona: Ático de los Libros, cop. 2016. 430 p. ISBN 9788416222216.

  • Reig Vidal, Jaime. A favor de la tribu. Madrid: Catarata, cop. 2018. 317 p. ISBN 9788490974902.

 Ens trobareu a:

Biblioteca Ernest Lluch i Martín Carrer Santa Eulàlia, 66-80 (08340 Vilassar de Mar)

Tel. 937 506 834

b.vilassarm.elm@diba.cat

http://bibliotecavirtual.diba.cat/vilassar-de-mar-biblioteca-ernest-lluch-i-martin

Seguiu-nos a:

Twitter: @Biblioteca_VdM

Facebook: www.facebook.com/biblioteca.ernestlluch

 

Dimarts, 28 de gener de 2020 a les 6 de la tarda.
Sala Roser Carrau, Centre Cultural Can Bisa, Vilassar de Mar.

Albert Sáez Casas "La Constitución Española 1978" El contracte originari de la Constitució de 1978

Albert Sáez i Casas, doctor en periodisme per la Universitat Ramon Llull. Ha estat president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMC), i actualment director adjunt del “Periódico de Catalunya”.

Ha treballat a Televisió de CatalunyaCatalunya Ràdio i El Observador. Ha estat director adjunt del diari Avui des del 1998 fins al 2006, quan va passar a formar part de l’equip editorial d’El Periódico de Catalunya. També ha col·laborat a les tertúlies de Ràdio Barcelona-Cadena SEREl matí de Catalunya Ràdio i Els matins. Va guanyar el premi Joan Maragall 2000 i ha publicat, entre d’altres, El futur del nacionalisme (2005); L’endemà de la independència (en col·laboració) (2005); El llenguatge cristià en la cultura de masses (2001); De la representació a la realitat. Propostes d’anàlisi del discurs mediàtic (1999); Què pensa Antoni Deig (1996). El 2014 va obtenir el premi Joan Fuster d’assaig per l’obra El periodisme després de Twitter. Notes per repensar un oficiHa estat també vicepresident de l’Opinió Catalana, president del grup Gaziel, tresorer de la Societat Catalana de Comunicació de l’Institut d’Estudis Catalans, membre dels patronats de la revista Cavall Fort, de la Fundació Joan Maragall, de la Fundació Cassià Maria Just i de la Fundació del Baròmetre de la Cultura i la Comunicació, a més de membre del jurat del Premis Ciutat de Barcelona de Periodisme (2000 – 2005).

 

Dimarts, 14 de gener de 2020 a les 6 de la tarda.
Sala Roser Carrau, Centre Cultural Can Bisa, Vilassar de Mar.

Vicenç Altaió i Morral "Joan Brosa i Joan Miró"

Vicenç Altaió i Morral,  patró de la Fundació Joan Brossa, és un poeta i essagista catalá, traductor de teatre, crític d’art, articulista d’opinió i agitador cultural. Va ser director del centre KRTU i de l’Arts Santa Mònica. Ha estat comissari de nombroses exposicions de tema artístic, literari i científic, així com de l’Any Miró, de l’Any Pla i de l’Any Dalí.
Fidel a la seva trajectòria multidisciplinària, ha interpretat el paper de Giacomo Casanova en el film d’Albert Serra, “Història de la meva mort”.

FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A LA BIB. ERNEST LLUCH I MARTÍN

  • Altaió, Vicenç; Sala-Valldaura, Josep M. Mig segle de poesia catalana: del maig del 68 al 2018. Barcelona: Proa, 2018. 495 p. ISBN 9788475887142.
  • Brossa, Joan. A partir del silenci: antologia polimòrfica. Barcelona: Galàxia Gutenberg [etc.], 2001. 429 p. ISBN 8481093505.
  • Brossa, Joan. Poemes transgredits. Madrid: Nórdica, 2019. 127 p. ISBN 9788417651572.
  • Brossa, Joan. Poemes visuals. Barcelona: Edicions 62 [etc.], 2001. 68 p. ISBN 842974794X.
  • Gimferrer, Pere. Les arrels de Miró. Barcelona: Polígrafa, 1993. 435 p. ISBN 8434307227.
  • Malet, Rosa Maria. Joan Miró. Barcelona: Edicions 62, 1992. 152 p. ISBN 8429735682.
  • FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A ALTRES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

     

    FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A ALTRES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

     

    • Altaió, Vicenç. Massa fosca: poesia 1978-2004. Palma: Moll, 2004. 552 p. ISBN 8427351151.
    • Altaió, Vicenç. Miró i els poetes catalans. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2016. 287 p. ISBN 9788441230033.
    • Altaió, Vicenç. Radicals lliures. Paterna: Tres i Quatre, 2017. 142 p. ISBN 9788416789801.
    • Brossa, Joan. Prosa completa i textos esparsos. Barcelona: RBA, 2013. 765 p. ISBN 9788482646527.
    • Massot, Josep. Joan Miró: el nen que parlava amb els arbres. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2018. 817 p. ISBN 9788417355050.
    • Poesia Brossa. Barcelona: MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona ; [Madrid]: Acción Cultural Española, cop. 2018. 371 p. Catàleg de l’exposició. ISBN 9788492505944.

     

    Ens trobareu a:

    Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Carrer Santa Eulàlia, 66-80 (08340 Vilassar de Mar)

    Tel. 937 506 834

    b.vilassarm.elm@diba.cat

    http://bibliotecavirtual.diba.cat/vilassar-de-mar-biblioteca-ernest-lluch-i-martin

    Seguiu-nos a:

    Twitter: @Biblioteca_VdM

    Facebook: www.facebook.com/biblioteca.ernestlluch

Dimarts, 8 de gener de 2020 a les 6 de la tarda.
Sala Roser Carrau, Centre Cultural Can Bisa, Vilassar de Mar.

Pol Avinyó "AIDA de Giuseppe Verdi"

Pol Avinyó, Musicòleg, crític d’òpera i membre de la direcció del Gran Teatre del Liceu, Pol Avinyó impartirà el proper dimarts a la tarda una conferència per contextualitzar l’Òpera Aida, de Giuseppe Verdi.
Repassant l’argument de l’obra, donarà algunes claus per gaudir-la plenament.
FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A LA BIB. ERNEST LLUCH I MARTÍN

 

  • Batta, András (ed.); Neef, Sigrid. Ópera: compositores, obras, intérpretes. Colonia: Könemann, cop. 1999. 923 p. ISBN 382902830X.
  • Phillips-Matz, Mary Jane. Verdi: una biografia. Barcelona [etc.]: Paidós, cop. 2001. 939 p., [16] p. de làm. ISBN 8449311284.
  • Riding, Alan.  Ópera: [compositores, cantantes, argumentos, representaciones]. Pozuelo de Alarcón: Espasa Calpe, cop. 2008. 432 p. ISBN 9788467026054.
  • Southwell-Sander, Peter. Verdi. Barcelona: Ma non troppo, cop. 2001. 235 p. ISBN 8495601249.

A la Biblioteca també hi trobareu enregistraments sonors d’Aida i d’altres obres de Verdi, així com òperes en format DVD.

També a la plataforma ebiblio trobareu més recursos https://catalunya.ebiblio.es/opac/#indice

    • Amb el carnet de la biblioteca podeu accedir-hi fàcilment i de forma gratuïta.

 FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A ALTRES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

 Radigales, Jaume. El espectáculo operístico: fundamentos e historia. Barcelona: Huygens, 2017. 354 p. ISBN 9788415663737.

 Ens trobareu a:

Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Carrer Santa Eulàlia, 66-80  (08340 Vilassar de Mar)

Tel. 937 506 834

b.vilassarm.elm@diba.cat

http://bibliotecavirtual.diba.cat/vilassar-de-mar-biblioteca-ernest-lluch-i-martin

 

Seguiu-nos a:

Twitter: @Biblioteca_VdM

Facebook: www.facebook.com/biblioteca.ernestlluch

 

Dimarts, 17 de desembre de 2019 a les 6 de la tarda.
Sala Roser Carrau, Centre Cultural Can Bisa, Vilassar de Mar.

Manuel Sans "VIDA DESPRES DE LA VIDA"

Manuel Sans, llicenciat en Medicina i Cirurgia el 1967 a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Especialista en Cirugia General (1970)
Ex Cap del Servei de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu de la Ciutat Sanitària de la Seguretat Social a Bellvitge (L’H). President de la Secció de Metges Sènior del Col·legi de Metges de Barcelona.
FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A LA BIB. ERNEST LLUCH I MARTÍN
  • Denton, Dereck.. El despertar de la consciencia: la neurociencia de las emociones primarias. Barcelona [etc.]: Paidós, cop. 2009. 367 p. ISBN 9788449322075.
  • Engelhardt, H. Tristram. Los fundamentos de la bioètica. Barcelona [etc.] : Paidós, 1995. 545 p. ISBN 8449300312.
  • Sacks, Oliver. El río de la conciencia. Barcelona : Anagrama, 2019. 223 p. ISBN 9788433964298.
  • Seth, Anil K. 50 temas fascinantes de la neurociencia para entender nuestro cerebro. Barcelona: Blume, 2015. 160 p. ISBN 9788498018646.
  • Thomasma, David C. De la vida a la muerte: ciencia y bioética. Madrid: Cambridge University Press, 1999. 411 p. ISBN 8483230739.

FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A ALTRES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

  • González R. Arnaiz, Graciano. Bioética: un nuevo paradigma: de ética aplicada a ética de la vida digna. Madrid: Tecnos, cop. 2016. 244 p. ISBN 9788430969036.
  • Neurociencia. [L’Hospitalet de Llobregat]: Wolters Kluwer, cop. 2018. 469 p. ISBN 9788417033897.
  • Trallero, Joan Carles. Destellos de luz en el camino: historias de acompañamiento al final de la vida. Barcelona: La Vanguardia, 2017. 142 p. ISBN 9788416372362.

 Ens trobareu a:

Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Carrer Santa Eulàlia, 66-80 (08340 Vilassar de Mar)

Tel. 937 506 834

b.vilassarm.elm@diba.cat

http://bibliotecavirtual.diba.cat/vilassar-de-mar-biblioteca-ernest-lluch-i-martin

 Seguiu-nos a:

Twitter: @Biblioteca_VdM

Facebook: www.facebook.com/biblioteca.ernestlluch

Dimarts, 10 de desembre de 2019 a les 6 de la tarda.
Sala Roser Carrau, Centre Cultural Can Bisa, Vilassar de Mar.

Jordi Agustí Ballester "Jaume Almera i els origens de la paleontologia a Catalunya"

Jordi Agusti Ballester,  (Barcelona1954) Paleontoòleg, doctoràt en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona sota la direcció de Miquel Crusafont i Pairó de Sabadell. Es professor d’investigació a l’Institut de Paleontologia  Humana i Evolució social la Universitat Rovira i Virgili.
El 1976, juntament amb Josep Gibert Clols i Narcís Sánchez, va descobrir el jaciment de Venta Micena al poble d’Orce a província de Granada
La seva tasca de recerca s’ha centrat en l’estudi dels micromamífers fòssils des del doble vessant evolutiu i paleoecològic i ha dirigit diversos projectes europeus

Dimarts, 3 de desembre de 2019 a les 6 de la tarda.
Sala Roser Carrau, Centre Cultural Can Bisa, Vilassar de Mar.

Maria del Mar Galceran "Aproximació al fenomen de la prostitució: una mirada des del Lloc de la Dona"

Maria del Mar Galceran, doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelona (2000).Al llarg de la seva trajectòria professional ha combinat la docència universitària amb diversos càrrecs de gestió acadèmica i pedagògica.
Professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social de la URL (1990 a 2009) i de la Facultat de Ciències de la Salut-Blanquerna de la URL (2012 a 2016).
Actualment és coordinadora tècnica del Lloc de la Dona de les Germanes Oblates, centre que acull dones que viuen en contextos de prostitució i/o víctimes de tracta amb fins d’explotació sexual.

Dimarts, 19 de novembre de 2019 a les 6 de la tarda.
Sala Roser Carrau, Centre Cultural Can Bisa, Vilassar de Mar.

Amaranta Herrero Cabrejas "Emergència Climàtica: Radiografia d'una crisi sense precedents"

Amaranta Herrero Cabrejas, llicenciada en Sociologia, per la Universitat Autònoma de Barcelona, Enginyera Tècnica Agrícola per la Universitat Politécnica de València i doctora en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Combina formació tan de les ciències naturals com de les ciències socials i ha central el seu àmbit d’especialització en la sociologia ambiental.  És una persona interessada en la realitat política socioambiental, que seguéix amb atenció els diferents debats sobre la temàtica que es donen en l’actualitat.

Dimarts, 5 de novembre de 2019 a les 6 de la tarda.
Sala Roser Carrau, Centre Cultural Can Bisa, Vilassar de Mar.

Jordi Pigem "ÀNGELS I ROBOTS"

Jordi Pigem (Barcelona, 1964), és filòsof de la ciència i escriptor.  Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona  amb la tesi “El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència”.
El conferenciant analitza els miratges del món actual com el comsumisme, el culte a les presses i les utopies tecnològiques i proposa la necessitat d’un canvi de pensament que ens porti a esvair els miratges que ens enlluernen i ens ensenyin a retrobar el nexe amb un sentit més autèntic de l’existència.
                                                                          “Àngels i robots”

 FONS DOCUMENTAL DISPONIBLE A LA BIB. ERNEST LLUCH I MARTÍN

  • Ford, Martin. El auge de los robots: la tecnología y la amenaza de un futuro sin empleo. Barcelona [etc.]: Paidós, 2016. 297 p. ISBN 9788449332302.
  • Pascal, Blaise. Escrits de filosofia de la ciència. Girona: La Ela Geminada, 2017. 146 p. ISBN 9788494732201.
  • Prades, Josep Lluís. La filosofia de la ciència. Barcelona : UOC, 2005. 77 p. ISBN 8497883411.
  • Pigem, Jordi. Bona crisi: cap a un món postmaterialista. Badalona: Ara Llibres, 2009. 159 p. ISBN 9788492552856.
  • Serrano, Javier. Un mundo robot: la mayor revolución jamás conocida que cambiará nuestros trabajos, nuestras vidas, y el destino de la humanidad. [Córdoba]: Guadalmazán, 2018. 508 p. ISBN 9788494778667.

Ortega, Andrés. La imparable marcha de los robots. Madrid: Alianza, cop. 2016. 283 p. ISBN 9788491045250.

  • Pigem, Jordi. Àngels i robots: la interioritat humana en la societat hipertecnològica. Barcelona: Viena, 2017. 165 p. ISBN 9788483309315.
  • Pigem, Jordi. Global personal social: valores para un mundo en transformación. Barcelona: Kairós, 2011. 165 p. ISBN 9788472458963.
  • Pigem, Jordi. Intel·ligència vital: una visió postmaterialista de la vida i la consciència. Barcelona: Kairós, 2016. 184 p. ISBN 9788499885001.
  • Sardar, Ziauddin; Van Loon, Borin. Filosofía de la ciencia: una guía il·lustrada. Madrid: Tecnos, 2019. 190 p. ISBN
  • Suárez, Mauricio. Filosofía de la ciencia: historia y pràctica. Madrid: Tecnos, DL 2019. 216 p. ISBN 9788430976102.

Ens trobareu a:

Biblioteca Ernest Lluch i Martín

Carrer Santa Eulàlia, 66-80

08340 Vilassar de Mar

Tel. 937 506 834

b.vilassarm.elm@diba.cat

http://bibliotecavirtual.diba.cat/vilassar-de-mar-biblioteca-ernest-lluch-i-martin

Seguiu-nos a:

Twitter: @Biblioteca_VdM

Facebook: www.facebook.com/biblioteca.ernestlluch

Dimarts, 22 d'octubre de 2019 a les 6 de la tarda.
Sala Roser Carrau, Centre Cultural Can Bisa, Vilassar de Mar.

Gemma Busquet Rico "EL NAIXEMENT DE LES ESTRELLES I LA FORMACIÓ DE PLANETES"

Gemma Busquet Rico (Girona,1979). Doctora en Física per la Universitat de Barcelona. Docent d’altes energies, astrofísica i cosmologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Divulgadora activitats educatives relacionades amb la ciència i l’astronomia.
LA FORMACIÓ DE SISTEMES PLANETRIS.
En una nit fosca, ben allunyats de les grans ciutats, podem contemplar la Via Làctia, el seu color blanquinós degut als cúmuls d’estels que la formen en contrast amb el que semblen forats en el cel.
  No va ser fins
a mitjans del segle XX que es va associar aquestes regions fosques amb els llocs on neixen les estrelles, i gràcies als avenços en astronomia infraroja i mil·limètrica es va establir una relació entre els núvols foscos i la formació d’estels i sistemes planetaris. En aquesta xerrada parlarem de com la radioastronomia ens permet veure la llum no visible de les regions de formació estel·lar així com el procés que dóna lloc a la formació de les estrelles i els sistemes planetaris com ara el nostre sistema solar.

Dimarts, 8 d'octubre de 2019 a les 6 de la tarda.
Sala Roser Carrau, Centre Cultural Can Bisa, Vilassar de Mar.

Pelai Pagès i Blanc i Ramón Verdaguer i Pons: "TERESA REBULL, ARTISTA COMPROMESA"
Actuació del grup misical MARENDA.

Teresa_Rebull
Teresa Soler i Pi, (Sabadell,  1919 – Banyuls de la Marenda , 2015), més coneguda per Teresa Rebull, fou una lluitadora i activista política republicana,  cantautora, poetessa i pintora catalana. Formà part de la Nova Cançó.
A càrrec de  Pelai Pagès i Blanch, doctor en Història i professor d’Història contemporània UB i Ramon Verdaguer i Pons, advocat, assessor d’Ajuntaments, actor, cantant i conferenciant.
Música a càrrec del grup Marenda, format per Enric Badal (violí i veu) i Isidre Caro (guitarra i veu).
Top

Login


Create an Account!
Forgot Password?
Registration is disabled.

Want to Login?

Forgot Password?